La Universitat Politècnica de València lidera un consorci europeu per a reduir l’impacte ambiental de l’aqüicultura

La Universitat Politècnica de València lidera el consorci SwitchFloc, l’objectiu del qual és accelerar l’adopció en l’aqüicultura europea de Biofloc (BFT), una tecnologia capaç de transformar els residus de carboni i nitrogen en font d’aliment saludable per a l’aqüicultura, al mateix temps que millora el benestar animal i reduïx dràsticament el consum d’aigua. En projecte vol contribuir a disminuir l’impacte ambiental de l’aqüicultura a Europa, gràcies a un programa d’investigació interdisciplinària, formació avançada i col·laboració amb la indústria.

Amb una duració de quatre anys, SwitchFloc se centrarà en l’aqüicultura del llagostí (Penaeus vannamei), l’espècie amb més volum de producció a escala mundial, i incorporarà la combinació del sistema Biofloc a altres tecnologies, com l’aqüicultura multitròfica integrada (Imta-Floc) o els sistemes hidropònics (FlocPonics). També s’estudiarà l’adaptació a la tecnologia del Biofloc d’altres espècies d’interés per a l’aqüicultura europea, com l’orada (Sparus aurata).

Reduir l’impacte de l’aqüicultura

Segons explica David Sánchez Peñaranda, professor i investigador de la Universitat Politècnica de València i coordinador del projecte SwitchFloc, “l’aqüicultura ja proporciona més de la mitat de la proteïna de peix mundial i s’espera que la demanda augmente”. Per tant, “promoure la sostenibilitat en l’aqüicultura, tant des d’un punt de vista ambiental com econòmic, és de vital importància per a la seguretat alimentària i la protecció dels ecosistemes a on es desenrotlla”, assegura. Este és l’objectiu de la tecnologia Biofloc, que, a més, “com que no requerix un flux d’aigua constant, fa possible l’obtenció de producte fresc de quilòmetre zero en pràcticament qualsevol emplaçament”, assegura Rubén Olivares-Perona, investigador de la UPV i project manager de SwitchFloc.

Com funciona Biofloc

Biofloc és una tecnologia d’aqüicultura que afavorix el creixement de comunitats microbianes en l’aigua a on es produïx el creixement dels animals. Estes comunitats, compostes per bacteris, protozous i microalgues, transformen les deixalles nitrogenades produïdes pels peixos o per les gambetes, com l’amoni i el nitrit, en matèria orgànica no tòxica que pot ser consumida com a aliment natural pels organismes. D’esta manera, el sistema millora la qualitat de l’aigua, reduïx la necessitat de renovar-la constantment i aporta una font de proteïna addicional, fet que augmenta la sostenibilitat i l’eficiència de la producció aqüícola.

També incidix en la salut dels animals, segons explica Rubén Olivares-Perona: “Estos microorganismes poden colonitzar el seu tracte intestinal, a on actuen com a agents probiòtics i prebiòtics i tenen efectes immunoestimulants, a més de millorar l’assimilació de nutrients”.

Col·laboració publicoprivada

El projecte SwitchFloc es desenrotlla en el marc d’Horitzó Europa, programa d’inversió en I+D+i que respon als reptes plantejats per la Unió Europea per a aconseguir un futur pròsper i sostenible. En SwitchFloc participen nou organitzacions, centres públics d’investigació i empreses europees, en qualitat de beneficiàries: la Universitat Politècnica de València (Espanya); la Universidade do Porto (Portugal); la Universitetet i Tromsoe - Norges Arktiske Universitet (Noruega); l’Alfred-Wegener-Institut Helmholtz-Zentrum fur Polar- und Meeresforschung (Alemanya); la Università degli Studi di Palermo (Itàlia); la Università degli Studi di Padova (Itàlia) i les empreses Senior Europa Sociedad Limitada (Espanya), VRM SRL (Itàlia) i Lisaqua (França).

A més, hi col·laboren tres entitats associades: la Universidade Federal do Rio Grande-FURG (Brasil); New Food Development, SL (Espanya) i Damm Aquakultur GmbH & Co. KG (Alemanya). Actualment, SwitchFloc està en procés de busca i avaluació de candidatures per a participar en el projecte.

Suscríbete para seguir leyendo