La Comissió Europea demana que no es tanquen centrals nuclears com la de Cofrentes

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha instat els estats membres a no tancar les centrals nuclears perquè poden produir electricitat fiable i de baix cost. Von der Leyen ha remés una carta al Govern d’Espanya per a demanar que retarde l’apagada nuclear en un moment en el qual es debat l’extensió de la vida útil d’Almaraz, i la parada definitiva de Cofrentes està prevista per a novembre de 2030.

La titular de la Comissió Europea ha instat els caps d’estat i de govern a prendre mesures davant del colp econòmic d’una guerra llarga per l’impacte en el cost de l’energia. En esta línia, Carlos Gil, secretari general del Partit Popular de la Comunitat Valenciana, va defendre ahir que el tancament de Cofrentes és un “suïcidi energètic”.

En una carta enviada als líders de cara a la cimera que celebren este dijous i este divendres, Von der Leyen defén que la Unió Europea ha d’estar preparada perquè l’impacte econòmic del conflicte ja s’està notant.

Amenaça greu

“Hem d’estar preparats per a més en cas que el conflicte es prolongue. La nostra resposta ha de ser directament proporcional amb la gravetat de les amenaces que afrontem”, va escriure abans d’un Consell Europeu que anava a centrar-se en la competitivitat del continent, però que ara estarà marcat per la resposta a la guerra.

En este sentit, la cap de l’executiu comunitari va subratllar que esta crisi fa “encara més urgent” la necessitat d’enfortir la competitivitat del bloc i la independència de la UE per a protegir-se de futures crisis externes i va destacar que la qüestió més urgent és l’energia.

“Estem actuant per a gestionar el ‘xoc’ energètic immediat i protegir la nostra economia. Al mateix temps (...), hem d’avançar ràpidament en els pròxims passos: mesures que rebaixen els costos de l’energia de manera més duradora”, va escriure la presidenta de la Comissió.

Abaratir la llum

Von der Leyen va posar l’accent en la necessitat d’abaratir l’electricitat, en particular amb el desplegament d’energies netes. A més, “evitar la jubilació prematura d’actius, com les instal·lacions nuclears existents, que poden proporcionar electricitat fiable, de baix cost i amb baixes emissions, també podria exercir un paper”, va afegir Von der Leyen, que va recordar que els estats també poden alleugerir la factura de les indústries secundant-se en les regles d’ajudes d’estat del Pacte d’indústria neta.

Els dos països que treballen en l’apagada nuclear són Bèlgica i Espanya. Bèlgica tenia previst el tancament total per a 2025, però en 2022 va decidir posposar l’apagada dels seus dos reactors més moderns per un període de 10 anys (fins a 2035) per a garantir la seua seguretat energètica.

En el cas d’Espanya, el calendari de tancament nuclear pactat en 2019 entre les empreses i Enresa assenyala Almaraz com la primera central a parar (cosa que ha de fer entre 2027, en el cas del primer reactor, i 2028, en el cas del segon). El mes d’octubre, Iberdrola, Endesa i Naturgy van presentar una sol·licitud “sense condicions” per a prorrogar la vida de la central extremenya tres anys, fins a 2030.

Les centrals nuclears d’Ascó i Cofrentes serien les següents a apagar-se, segons el calendari actual, concretament en 2030 la de Cofrentes i entre 2030 i 2032 la d’Ascó. Cofrentes va generar, l’any passat, el 52 % de l’energia produïda a la Comunitat Valenciana i l’actual Consell està en contra del tancament d’ací a quatre anys.

“Dic de contenció”

El secretari general del PPCV va defendre ahir la continuïtat de la central nuclear de Cofrentes com a pilar fonamental per a l’estabilitat econòmica. Carlos Gil va subratllar: “Cofrentes, Almaraz i les nostres centrals nuclears no són el problema; són, precisament, el dic de contenció contra la precarietat energètica”.

“A Europa ho tenen clar i la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, ho ha dit sense ambigüitats: no podem permetre tancaments prematurs en un moment internacional tan fràgil”, va afirmar.

Suscríbete para seguir leyendo