La falla més llorejada de la Comunitat Valenciana està a Xàtiva
República Argentina és la comissió que atresora més primers premis amb el seu monument principal al llarg de la història (29 amb el d’enguany), per davant de Camí Nou d’Alzira
Agustí Perales Iborra
Les Falles no es reduïxen únicament a la competició entre monuments, però les vitrines a on les comissions guarden els seus trofeus donen bona fe de la seua trajectòria i el seu pes històric.
Este és el punt de partida d’una investigació desplegada per Anna Duet, Begonya Martínez i Emili Navalón que ha permés identificar quines falles atresoren més primers premis al llarg de la història en les principals ciutats falleres de la Comunitat Valenciana, concretament en les 26 que superen els 2.000 fallers i falleres censats.
Al capdamunt del rànquing hi ha la comissió República Argentina de Xàtiva, que suma ja 29 ors en la Secció Especial amb el seu monument gran, després de revalidar el ceptre faller per segon any consecutiu en este 2026. Seguint-li els passos hi figura la Falla Camí Nou d’Alzira, que fins a enguany col·leccionava 27 trofeus de la categoria principal, a falta de conéixer el veredicte del present exercici, que es coneixia este dimarts a la vesprada.
En tercera posició empaten la Falla Centre de Dénia i la comissió Plaça Cervantes de Paiporta, amb 24 primers premis cada una, seguides de Baix la Mar de Dénia, la Plaça Dos de Maig de Paterna i la Societat Club 53 de Borriana, amb 22. Convent Jerusalem (València) ha sumat fins al moment 19 primers premis.
“Esta xifra no és fruit de la casualitat, sinó el resultat de dècades de treball constant, aposta per la qualitat artística i la implicació col·lectiva, que han convertit República Argentina en un referent faller més enllà de l’àmbit local”, reflexionen els autors de l’estudi “Primers premis de falla al País Valencià. República Argentina, de Xàtiva, la falla més llorejada del país”, publicat en el llibret de 2026 de la comissió xativina.
Un estímul per a preservar la memòria fallera
La investigació s’ha desenrotllat amb la col·laboració de múltiples persones entre investigadors locals, fallers veterans, responsables de juntes locals i personal dels arxius municipals, que han ajudat en la busca de dades i el contrast d’informació allí a on resultava complicat omplir buits històrics. En alguns municipis, esta batuda “ha suposat una contribució positiva al patrimoni faller col·lectiu”, ja que “ha servit d’estímul per a ordenar i recopilar informació que fins ara no estava sistematitzada”.
Segons expliquen els autors, el procés de recopilació no ha estat exempt de dificultats, ja que en alguns municipis com Carcaixent, Gandia, Manises o Riba-roja, la informació no estava disponible o no s’havia recaptat amb anterioritat, la qual cosa, en alguns casos, “ha fet impossible completar el palmarés amb la precisió desitjada”.
El treball pretén ser una “invitació a continuar treballant per a preservar la memòria de les Falles”, ja que “els monuments són efímers, però la seua història mereix ser conservada i transmesa”.
Suscríbete para seguir leyendo
- Hallan muerto de una puñalada a un hombre en plena calle en Burjassot
- Investigan la muerte de un hombre tras consumir alfa en un encuentro sexual en Benetússer
- El hombre muerto en el encuentro sexual de Benetússer intentó huir de su agresor tras haber sido encerrado en una habitación
- Llegan las lluvias y el barro a Valencia: la Aemet indica las horas en las que lloverá más y hasta dónde bajarán las temperaturas
- Buenas noticias para los valencianos: el próximo festivo del calendario laboral permite un puente de 3 días
- Llega el cambio en el tiempo de València: la Aemet prevé polvo en suspensión, caída de las temperaturas y lluvias
- Batalla campal en la Saïdia: 'Los vecinos tenemos miedo
- Antonio Carmona: «Soy un sobreviviente: después de lo que me pasó, subirme a un escenario es el secreto de la vida»
