Llevant UE: set punts evaporats a partir del minut 90

Va tornar a passar. Per segona jornada consecutiva, el Llevant UE va tornar a veure com els punts se li escapaven de les mans en l’últim sospir. El polèmic gol —després d’ajudar-se del braç per a acomodar la rematada— de Pathé Ciss en el minut 94 va convertir un balsàmic triomf contra un rival directe com el Rayo a Vallecas en un nou empat, insuficient, que deixa l’equip granota a cinc punts de la salvació. Un colp dur al qual, tristament, sembla haver-se abonat l’equip de Luís Castro. Perquè una setmana abans era el gol de Joel Roca —amb tot l’equip dins de l’àrea amarrant una victòria fonamental per a disparar les seues opcions de permanència— el que deixava gelats uns jugadors que, a estes alçades de la temporada, i després d’haver patit tants revessos, han demostrat ser altament resilients. Ningú ha llançat la tovallola dins del vestuari i, mentres les matemàtiques dicten que encara és possible quedar-se en Primera, es deixaran l’ànima en els partits que resten de temporada.

Perquè el sabor amarg que va experimentar el Llevant contra Girona i Rayo s’havia patit ja fins a cinc vegades abans, llastrant el seu avanç en la competició i minvant-lo en la classificació. I en les cinc (set en total), el patró coincidix: el Llevant va encaixar després del minut 90… I, en cinc ocasions, va perdre pel camí uns punts que, en cas d’haver-los retingut, el tindrien en una situació més beneficiosa —concretament, dos punts per damunt del pou—, si bé encara sense el privilegi de descurar la zona roja de la taula.

Heroi Matturro

Contra l’Athletic Club a San Mamés, un gol de Robert Navarro en el 99’ va fulminar qualsevol indici d’empat per part del Llevant, després que una sabatada a l’esquadra de Jon Ander Olasagasti en el 94’ servira per a col·locar el 3-2 i posar en tensió la graderia bilbaïna. Fins i tot van donar gràcies els granotes que, dos setmanes abans, un arravatament de fe els va portar a eixir triomfants del seu duel contra l’Elx després d’un final de partit caòtic: van empatar els franjaverds en el 92’ i, quatre minuts després, Alan Matturro es va erigir en l’heroi de la remuntada al cabotejar al fons de la xarxa una centrada des de la cantonada. En les dos vegades, encaixar en el descompte no va tindre conseqüències, però les estadístiques dicten que el Llevant és, amb set, el segon equip que més gols ha rebut en els descomptes de les segones parts. Només l’Alabés, amb nou després del de Pépé divendres passat, supera els llevantinistes.

Primera vegada que passa amb Castro

I és que els empats contra el Girona i el Rayo van evaporar quatre punts transcendentals en la lluita granota per la salvació. Contra l’Alabés, en la primera volta, va ser una centrada lateral acompanyada d’un desajustament defensiu el que va privar els llevantinistes de puntuar a Mendizorrotza en la primera jornada i, una setmana després, l’infortuni es va encruelir amb un Unai Elgezabal que, en el seu intent de rebutjar una acció perillosa del Barcelona, va enviar l’esfèric a la seua pròpia porteria.

A més, contra el Celta (també en la primera volta), el desenllaç —encara que amb pitjor marcador— va ser idèntic al del Girona: expulsió en el bàndol blaugrana i gol en contra en el minut 91, tot això traduït en una derrota que va començar a torçar el futur de Julián Calero al Ciutat de València. Eixa realitat contra els catalans i la més recent a Vallecas són, però, les dos primeres vegades que este colp més enllà del 90 ha succeït amb Luís Castro al capdavant de la nau granota. Els gols que ha patit el Llevant en el descompte han llastrat la seua escalada cap a la permanència. No obstant això, el que ha succeït és una lliçó més per a un equip que, per molt difícil que se li presente, somia a quedar-se en Primera.

Suscríbete para seguir leyendo