El valencià torna a la trinxera: de l’enquesta del Consell als cursos de la Diputació per a fomentar-ne l’ús

Per convicció o per necessitat política, el valencià ha tornat a la trinxera en l’equador de la legislatura. Després de l’evident desinterés del primer Carlos Mazón per les qüestions identitàries, la llengua fa mesos que s’ha convertit, de nou, en element central de l’arsenal polític del PP. Com en els vells temps.

Per eixa senda han tornat polèmiques sobre usos, noms o accents des de l’inici del mandat popular. En la nova À Punt es va traspassar una frontera incorporant el castellà a programes i informatius; el PP de València, espentat per Vox, ha convertit en cavall de batalla eliminar un accent obert del topònim oficial, amb la voluntat, a més, de castellanitzar el nom de València amb una doble denominació.

Pel camí, el Consell de la Generalitat va crear un debat sobre l’ús del valencià com a llengua vehicular. I, amb la pressió de Vox, s’ha entregat a “estrangular” econòmicament l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Amb Mazón en fase crepuscular, el Consell va anunciar, a més, un canvi de nom de la institució normativa del valencià, que obligava a una modificació de la llei de creació per a la qual no té majoria; és a dir, un brindis al sol.

El primer moviment de Pérez Llorca respecte a la llengua ha sigut menys agressiu: licitar un contracte per a realitzar una enquesta que prenga el pols a l’ús de valencià en les comarques valencianes i, específicament, en la ciutat de València. Es tracta d’un estudi potent, amb un pressupost de licitació de 245.000 euros, que haurà de ser entregat abans del 15 de desembre, i que preveu 8.043 enquestes en diferents zones. D’estes, 1.111 enquestes es faran en els 19 districtes de la ciutat de València. El contracte especifica que hi haurà un informe de les cinc regions en què s’ha dividit el territori autonòmic, i un per cada districte de la capital.

Encara que este contracte es licita sota mandat de Llorca, la veritat és que l’enquesta es va pactar entre PP i Vox a finals de l’any passat dins del disseny del nou Pla valencià d’estadística 2025-2028. L’oposició es va mostrar suspicaç en aquell moment, ja que es va traure del pla l’anàlisi sobre la situació de l’ús del valencià i altres llengües entre el personal de l’Administració pública. En canvi, s’incorporava este estudi sobre la situació de l’ús del valencià en les grans ciutats.

El PSPV ho va veure com un intent del PP de “continuar amb la polèmica artificial” del valencià, com ja va ocórrer a Alacant, a on PP i Vox a l’Ajuntament van tractar de traure la ciutat de la zona de predomini lingüístic del valencià, una cosa fixada per llei des de fa 40 anys. S’utilitze per al que s’utilitze, este nou estudi oferirà dades per a prendre el pols a l’ús de la llengua.

Impuls a la llengua en ajuntaments i mancomunitats

Debats al marge, en la Diputació de València, Vicent Mompó anunciava, dimarts passat, un nou projecte, “La llengua del nostre poble”, que bàsicament consistix en el finançament de cursos organitzats per ajuntaments, mancomunitats o entitats polítiques menors, dirigits als veïns dels municipis. Seran 104.000 euros.

Des del canvi institucional a la C. Valenciana de 2023, Mompó s’ha significat com el dirigent popular més sensible amb la qüestió identitària i, especialment, amb la promoció del valencià. Més “foment i ús” que debat sobre el “nom”. Amb tot, Mompó no ha ocultat les seues discrepàncies amb el model de llengua que promou l’AVL, encara que la Diputació de València està sent la institució valenciana que més està donant suport a l’AVL en este moment de controvèrsia. Ens Uneix li ha donat oxigen econòmic per a pal·liar les retallades de la Generalitat.

En paral·lel, totes les institucions estan regant també de subvencions altres entitats com Lo Rat Penat o la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), contrària a la unitat de la llengua i amb la seua pròpia normativa. A València ciutat, PP i Vox han pactat per a enguany quasi 100.000 euros per a la primera i 75.000 euros per a la segona. El Consell, sense pressupostos en 2026, sí que va concedir, l’any passat, 50.000 euros de subvenció a la RACV i 200.000 a Lo Rat Penat per a la rehabilitació de la seua seu.

Suscríbete para seguir leyendo