El Síndic de Greuges considera que la resposta a la dana evidencia “el fracàs d’un sistema”

La dana del 29 d’octubre i, en concret, la resposta donada per les administracions va evidenciar “el fracàs d’un sistema”. És el resum que fa el Síndic de Greuges sobre les actuacions dutes a terme després de la catàstrofe. Així ho assenyala en el seu informe especial que s’incorpora a l’Informe Anual de 2025 que el màxim representant de la institució, Ángel Luna, va presentar este dimarts en les Corts i en el qual alerta de la “inacceptable falta de previsió”, el “desistiment de funcions” i la “preocupant incapacitat per a oferir una resposta coordinada i adequada” després de l’emergència.

L’informe especial va sorgir de l’actuació mateixa d’este organisme “davant de la gravetat dels fets”. Primer, com una investigació d’ofici per a valorar l’actuació de les administracions autonòmiques i locals en tres àmbits “especialment vulnerables”: servicis socials, educació i vivenda. No obstant això, “la dimensió del dany, la prolongació dels seus efectes i la necessitat de supervisar el treball de les administracions requerien un tractament diferent del d’una queixa ordinària”. Per això es va optar per l’informe especial, cada un en una matèria.

El primer és sobre servicis socials, un assumpte ja per se delicat que este 2025 va acumular el 47 % de les queixes, 1.962 de les més de 4.100 rebudes. “El Síndic va decidir investigar esta situació al constatar, per diverses fonts, que l’actuació dels servicis socials havia sigut especialment crítica en els primers moments i que hi havia dubtes sobre la coordinació entre administracions, la dotació de recursos i l’eficàcia dels mecanismes de suport”, explica el text.

I segons la seua anàlisi, va faltar un “protocol autonòmic específic d’emergències socials”, es van mostrar les “debilitats estructurals” i va haver-hi problemes amb la càrrega de treball que va afrontar el personal municipal, que va triplicar l’habitual, amb dificultats per a l’arribada dels reforços, que van tardar “diverses setmanes” o, fins i tot, “tres mesos”; una demora que, afig, va provocar que foren els equips municipals els que assumiren “pràcticament en solitari l’atenció social en els moments més crítics”. Amb això reclama com a “essencial” que s’elabore un pla específic davant d’estes situacions.

La “fragilitat” del sistema

No es deslliura de les crítiques l’àrea d’educació, dependent de la Conselleria. A esta el Síndic li recrimina que “la inexistència de criteris objectius, uniformes i fàcilment aplicables va donar lloc a decisions desiguals i poc clares, la qual cosa va comprometre la seguretat d’alumnat, famílies i personal educatiu”, i retrau que alguns centres “van tardar mesos a recuperar l’activitat normal”. Això, afig, va provocar un “minvament apreciable” en la qualitat educativa i alerta dels “signes evidents” en l’impacte emocional de l’alumnat i el professorat, sobre el qual reclama “reforçar l’acompanyament” de salut mental. Així mateix, exigix accelerar la reconstrucció i impulsar un “protocol estable i clar” davant de futures emergències.

Finalment, en vivenda, assegura que la dana només va fer que “agreujar una situació que ja era estructuralment fràgil”, i recorda que, fins i tot abans de l’episodi, “el parc públic autonòmic resultava clarament insuficient” i que l’emergència ha evidenciat “la fragilitat del sistema”. Així, el defensor considera “necessari”, entre altres qüestions, “incrementar i enfortir el parc públic”, “revisar els procediments d’adjudicació per a acurtar els temps de resposta”, així com una “reflexió ferma sobre la conveniència d’evitar noves construccions en zones inundables o amb risc alt d’inundació”.

El paper municipal

Així mateix, l’informe aprofita per a parlar sobre la falta de previsió i subratlla la necessitat que les administracions es doten de protocols d’actuació eficaços que permeten atendre, de manera immediata i integral, la ciutadania en contextos catastròfics, i ressalta, també, el paper dels ajuntaments, “com a administració més pròxima a la ciutadania”, dels quals reivindica que “van assumir de facto competències pròpies de l’Administració autonòmica per a les quals no disposaven de recursos suficients”.

Amb tot això, el Síndic considera que, amb l’informe, es posa de manifest “una inacceptable falta de previsió i un desistiment de funcions en relació amb la implementació dels protocols necessaris, així com una incapacitat preocupant per a oferir una resposta coordinada i adequada a les necessitats derivades de la catàstrofe”. “Esta situació evidencia, en definitiva, el fracàs d’un sistema que ha d’estar plenament orientat a la satisfacció de les necessitats de la ciutadania i a la garantia de la seua seguretat, especialment en moments de màxima vulnerabilitat”, sentencia.

Suscríbete para seguir leyendo