Costes ultima el projecte de regeneració de les platges al sud de Gandia iniciat en 2022

La Direcció General de la Costa i la Mar, dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica, preveu finalitzar la redacció del projecte de regeneració de les platges al sud de Gandia a finals d’abril. Això és, almenys, el que els va comunicar el cap de la Demarcació de Costes de València, Javier Estevan, en una reunió recent per videoconferència, al president de l’associació Salvem les Platges, Javier Cremades, i a representants dels municipis afectats: Gandia, Daimús, Guardamar de la Safor, Piles, Bellreguard i Miramar.

L’actuació se centra en la franja situada entre la desembocadura del riu Serpis, a Gandia, i el dic de protecció del port esportiu d’Oliva, en total 8 km.

Amb una declaració d’impacte ambiental (DIA) ja favorable, este projecte, iniciat en 2022 i millorat amb les al·legacions presentades en 2025 de manera coordinada entre l’associació i els ajuntaments, està ja en la fase final de redacció. Posteriorment, quedarà pendent de l’aprovació del Ministeri. L’inici de les obres dependrà de la disponibilitat pressupostària.

Per tant, en la reunió no es va parlar de diners, però sí de seguir en la línia de descartar els quatre esculls artificials, exempts i paral·lels a la costa a uns 170 metres, que inicialment defenia Salvem, i optar per la solució “blana”: la de crear un enorme cordó dunar que actue contra la regressió de l’arena i els temporals de llevant.

Javier Cremades va valorar que Costes “haja tingut en compte la majoria de les al·legacions que vam presentar”, i, sent realista, es dona per satisfet amb l’alternativa del cordó dunar, perquè “mantindre’s en la idea dels esculls haguera allargat el tràmit i encarit les obres”.

Afig Cremades que, després de consultar el cas amb experts independents, els van reconéixer que el Ministeri de cap manera estaria per la labor de construir esculleres a la Safor, sobretot per una qüestió de prioritats, ja que hi ha altres zones del litoral amb un problema més greu de regressió que el sud de Gandia.

Una altra millora introduïda en el projecte és l’augment de l’aportació d’arena, de 690.000 m³ a 1.300.000 metres cúbics. Ara bé, crear eixe sistema dunar portarà el seu temps, potser anys, però permetrà que les platges guanyen un ample d’arena no inferior a 50 metres. Hui dia, alguns trams del litoral de Daimús o Piles no arriben als 30 metres, i, amb els temporals més virulents, com l’últim, Harry, fa dos mesos, les platges s’arriben a inundar i, fins i tot, les ones arriben als respectius passejos marítims.

Ara bé, l’anomenada “solució blana”, encara que crearà un reservori d’arena i plantes autòctones sobre les dunes que el fixen, comportarà obres que tampoc estaran exemptes de molèsties.

Deu mesos de transvasaments

L’arena es traurà d’un banc submarí situat davant de la costa de Cullera. I, quan s’aboque en el litoral saforenc, l’aigua de la mar es tornarà térbola. La previsió és que les obres duren deu mesos i difícilment podran detindre’s per a respectar l’estiu, l’època en què els arenals reben més turistes.

Per a arribar a eixe punt encara falta un temps, encara que la voluntat de Costes és tindre solucionat este front obert com més prompte millor, tenint en compte que és un clam social i que durant alguns estius va haver-hi cadenes humanes, organitzades per l’associació i els ajuntaments, per a reclamar-ho.

Tant l’associació com els alcaldes estan a l’espera de la publicació del projecte definitiu que marcarà el full de ruta per a esta castigada zona litoral en els pròxims anys.

Suscríbete para seguir leyendo