Saragossà no cedix: reclama l’informe de l’AVL per a al·legar pel topònim de València

El canvi de topònim de València impulsat per l’Ajuntament de PP i Vox continua complint etapes per a arribar, quasi amb tota probabilitat, a la línia d’eixida. El divendres 27 de febrer, el Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va aprovar l’esperat informe sobre el canvi del nom oficial de la ciutat a la doble denominació “Valéncia/Valencia” (amb accent tancat en valencià). I la decisió adoptada va ser rebutjar-ho, amb la qual cosa ratificava la posició adoptada per l’Ajuntament de València durant el primer mandat de Joan Ribó fa una dècada, el març de 2016, per unanimitat, i avalada per la institució normativa.

L’AVL va remetre el dictamen del Ple —amb 16 vots en contra de la forma defesa pel Govern de Catalá, dos a favor i dos abstencions— a la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat el 2 de març. I la Generalitat va traslladar este informe a l’Ajuntament de València el divendres 13 de març. Una vegada rebut, el consistori disposa d’un mes per a presentar les al·legacions oportunes a l’acord de l’Acadèmia, segons el decret del Consell per al canvi de denominació dels municipis i altres entitats locals de la Comunitat Valenciana. I en la notificació s’especifica, a més, que les al·legacions han d’adoptar-se mitjançant un acord del ple municipal per majoria absoluta.

És a dir, el Partit Popular necessita anar de bracet de Vox en el pròxim ple per a defendre la seua postura en el canvi de toponímia. Al respecte, cal recordar que el PP va iniciar esta tramitació amb la idea d’incorporar el castellà en una denominació bilingüe amb la grafia “València”, i va ser Vox, aleshores amb Juan Manuel Badenas al capdavant, qui va forçar el debat sobre la doble fórmula amb el castellà i el valencià amb l’accent usat en la pronunciació majoritària.

Eixa era precisament la tesi emprada per l’acadèmic Abelard Saragossà per a avalar el canvi toponímic en el seu informe per a l’Ajuntament. Defenia Saragossà —i algun altre acadèmic— que el valencià normatiu ha de ser coherent amb la pronunciació tradicional, però l’AVL va tombar la seua proposta, ja que argumenta que València guarda coherència amb paraules similars com paciència o consciència. Els acadèmics afegien, a més, que l’informe del seu company no aporta novetats substancials en un debat ja superat.

Però el debat continua viu. O eixe és el propòsit de Saragossà. El dilluns 23 de març, l’acadèmic de l’AVL va sol·licitar per registre d’entrada l’informe de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua “per a fer-hi al·legacions i proposar-les a l’Ajuntament”. En la seua sol·licitud, l’acadèmic es presenta com a “autor de l’estudi sobre l’accent de València”. És a dir, en una pirueta probablement obligada pels formalismes administratius, un dels membres de l’Acadèmia acaba de sol·licitar accés a l’informe dictat per esta. De la qual cosa pot deduir-se que serà el mateix Saragossà qui prepare la base argumental dels postulats que defenga el Govern en la sessió plenària del pròxim 31 de març.

Suscríbete para seguir leyendo