El bilingüisme de València, en l’aire: l’AVL reclama a l’Ajuntament que justifique la forma en castellà

L’intent de canviar el topònim de València travessa les últimes fases polítiques i administratives. El divendres 27 de febrer, el Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va rebutjar la proposta per a modificar el nom oficial de la ciutat a la doble denominació «Valéncia/Valencia» (amb accent tancat en valencià). El 2 de març, l’AVL va remetre el dictamen a la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat. I la Generalitat va traslladar este informe a l’Ajuntament de València el divendres 13 de març. Una vegada rebut, el consistori disposa d’un mes per a presentar les al·legacions a l’acord de l’Acadèmia. Estes al·legacions han d’adoptar-se mitjançant acord plenari per majoria absoluta.

El termini estipulat pel decret del Consell per al canvi de denominació dels municipis obliga a tirar avant les al·legacions en el ple de demà, dimarts 31 de març. Com va contar este diari, Abelard Saragossà, acadèmic que va elaborar l’informe municipal partidari de la forma “Valéncia”, va sol·licitar el passat 23 de març, per registre d’entrada, l’informe de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua “per a elaborar al·legacions i proposar-les a l’Ajuntament”, això és, una pirueta d’un acadèmic probablement obligat pels formalismes administratius. Serà, per tant, l’autor de l’aval municipal qui prepare l’argumentació contra la decisió de la seua pròpia institució normativa i, de pas, servirà de parapet tècnic al consistori.

No obstant això, el debat sobre l’accentuació del topònim ha desatés un detall no menor sobre el futur nom de la ciutat. En el seu escrit, l’Acadèmia recorda que el Decret 69/2017, en l’article 2.2, establix que “la nova denominació del municipi s’adequarà a la seua tradició històrica i lingüística”, i que l’article 7.1.a exigix que l’expedient incloga un estudi tècnic que expose “els fonaments històrics i lingüístics del canvi de denominació del municipi proposat”. Estos requisits, subratlla l’informe de l’AVL, en el cas d’una sola sol·licitud de cooficialitat, haurien de cobrir les dos formes.

És a dir, en el decret no es fa cap excepció: tots els canvis, tinguen la naturalesa que tinguen, han de justificar-se. Com a exemple recent, assenyala l’AVL, es pot portar a col·lació l’expedient 73036/2023 de l’Ajuntament de Castelló de la Plana, sobre la sol·licitud de canvi de la denominació oficial del municipi —la forma única en valencià Castelló de la Plana— per la forma bilingüe Castelló de la Plana / Castellón de la Plana, en el qual s’inclou un informe de 21 pàgines sobre la forma en castellà del topònim elaborat per Santiago Fortuño Llorens.

El fil argumental d’este apartat conclou de la manera següent: “L’AVL vol deixar constància que la documentació aportada per l’Ajuntament de València no desenrotlla específicament la justificació de la modalitat bilingüe, aspecte que correspon valorar a l’òrgan instructor (la Direcció General d’Administració Local) i, en última instància, al Consell de la Generalitat, com a òrgan competent per a resoldre el procediment, segons l’article 13.2 del Decret 69/2017”.

Així mateix, en l’escrit, al qual ha tingut accés Levante-EMV, l’AVL al·ludix al decret autonòmic per a assenyalar que s’ha de prioritzar la forma endònima del topònim, és a dir, la denominació valenciana per als municipis de la zona valencianoparlant i en castellà per a la castellanoparlant. “L’objectiu és salvaguardar la toponímia tradicional com un element que forma part del patrimoni cultural de tots els valencians”, agrega el dictamen, amb el suport molt majoritari dels acadèmics.

Univocitat

Finalment, en les conclusions, l’Acadèmia recorda que l’ONU suggerix emprar noms únics normalitzats pel principi d’univocitat, argumenta que l’informe de Saragossà no aporta cap motivació tècnica que justifique la forma en castellà inclosa en la proposta bilingüe i redunda en el fet que l’estudi aportat pel consistori no oferix novetats rellevants per a abandonar l’actual “València”.

El regidor de Compromís Pere Fuset ha oferit altres exemples per a desacreditar el propòsit de PP i Vox a València. “Tal com vam advertir des de Compromís, l’alcaldessa, María José Catalá, a més de trencar consensos, incomplix les lleis per un canvi de nom que ens fa perdre temps i diners. No ha justificat el doblet innecessari, ni podrà fer-ho, perquè l’únic motiu és el sectarisme polític de Catalá i Vox. Si no va canviar el nom a Torrent, i accepta un Estatut amb el nom en valencià per a l’autonomia, per què vol desterrar un nom que fins i tot Rita Barberá va utilitzar amb consens? No som Pamplona-Iruña, tothom entén València en valencià i no pot usar este tema per a tapar la seua incapacitat en la gestió”, ha argumentat.

Suscríbete para seguir leyendo