Mónica Oltra, i tots darrere: intrahistòria del retorn que agita l’esquerra valenciana

El 21 de juny de 2022, la vicepresidenta de la Generalitat Mónica Oltra abandonava la política activa després de la seua imputació pel presumpte encobriment de l’abús a una menor tutelada pel qual va ser condemnat el seu exmarit. El 28 de març de 2026, dia de la mort de Miguel Hernández i en vespres de la Setmana Santa redemptora, la líder moral de l’esquerra valenciana feia la seua entrada triomfal, sense rams, però amb molta gent darrere. Quasi res escapa al poder dels símbols en la trajectòria de la icona de l’esquerra valenciana de les dos últimes dècades.

Entre aquell “Me’n vaig amb les dents apretades; guanyen els roïns” de fa quatre anys; i este “sí, accepte el repte, no podem deixar-los guanyar”, han passat moltes coses que han portat a esta decisió.

La primera, la ideològica, la constatació que l’extrema dreta està arrasant, ha guanyat el marc del debat i cal tornar a liderar l’agenda, va dir este dissabte, quan va anunciar que es presentarà a l’alcaldia de València.

És un retorn esperat, però no forçat. En 2024 ja va rebutjar l’oferta de Yolanda Díaz per a liderar la candidatura de Sumar en les eleccions europees. Mentrestant, ha seguit en la “reserva activa”, amb el seu treball com a advocada, defenent casos com l’Aita Mari, i participant en fòrums d’esquerra. Mai sota les sigles de Compromís. Sí, en canvi, amb altres organitzacions, com va fer amb Esquerra Unida el mes d’octubre, al costat de la seua amiga Rosa Pérez Garijo i la ministra Sira Rego.

“Mónica tenia clar que volia tornar des de l’àmbit local. Al trumpisme no se li pot combatre des d’un escó de senador, sinó des de l’exercici del poder institucional”, conta algú que ha estat prop d’ella estos anys.

Qüestió a part és la decisió política: Oltra torna quan les veus que li ho demanen, en eixe context d’avanç imparable de l’extrema dreta, són ja un clam. Dins i fora del partit, a València, i fora d’esta. “Torna, per favor”, li va escriure Gabriel Rufián a finals de 2025, ja amb els seus moviments en marxa per a unir l’esquerra alternativa.

Un desafiament al calendari judicial

Oltra ha triat també este moment de manera deliberada, amb la incertesa del seu horitzó judicial: “Una decisió judicial no determinarà les seues decisions polítiques”. S’assumix que el seu és un cas de lawfare de llibre: passe el que passe, el retorn és irreversible, fins i tot amb una campanya en la banqueta, assumixen des del seu entorn.

Per a formalitzar este moviment, però, s’han hagut de superar algunes etapes per a recompondre fibres sensibles. L’eixida de 2022 va deixar ferides internes per la falta de suports, especialment amb Més, l’antic Bloc, que va assolir un poder inimaginable a l’esquena de l’onada Oltra. Cal recordar que l’ala nacionalista ha acaparat quasi la totalitat de representació en les institucions de Compromís des d’aleshores: del Congrés al Cap i Casal passant per les Corts, el Senat o Brussel·les.

Un pas arrere i un perdó

Els gestos dels últims mesos són rellevants, gestos que han donat garanties que no es posarà obstacles interns a un projecte liderat per ella ni es titubejarà davant de qualsevol escenari judicial.

El primer gest, decisiu, va ser l’anunci de Papi Robles, líder de Compromís en la ciutat i del corrent Més de fer un pas arrere (Robles va ser informada per la mateixa Oltra minuts abans de l’anunci d’este dissabte).

Abans va haver-hi més moviments des de l’antic Bloc: una trobada “cordial” amb el síndic en les Corts, Joan Baldoví (no un dinar, com es va publicar) després d’anys de distanciament. També va haver-hi una simbòlica petició de disculpa de Lluismi Campos, un històric dels nacionalistes en la lampisteria de Compromís des d’abans que la coalició existira. “No vam saber sostindre col·lectivament aquell conflicte; no només vam deixar a soles una persona, vam deixar desprotegida una manera de representar. Però com ens van ensenyar de xicotets, cal demanar perdó amb propòsit d’esmena”, va escriure en Valencia Plaza.

Exposada de nou al desgast públic

Per què este dissabte? Encara que hi ha hagut dubtes en Iniciativa fins a última hora (fins i tot divendres, diuen els més pròxims, després de dies de contactes), Oltra tenia clar que havia de ser en l’hàbitat del seu xicotet partit, en el congrés del partit que va fundar i que està integrat en la coalició Compromís. Primer, per ser el seu espai de confiança, en un retorn en el qual també s’exposa a un gran desgast que li ha generat dubtes. “Que bé tornar a casa”, va dir emocionada.

També va triar Iniciativa perquè no despertara suspicàcies fora de la coalició Compromís. Hi ha candidata, però ara falta una marca. El propòsit d’este retorn no és “obrir” l’espai de Compromís, sinó “desbordar-lo”, assenyala algú del seu entorn. És a dir, no Compromís més uns altres que se subsumisquen, sinó Mónica Oltra i tots darrere. Un nou instrument electoral.

I eixe “tots” inclou Compromís, Esquerra Unida, Podem, Sumar i fins ERPV, a la qual es vol enrolar no només per eixos pocs milers de vots que anirien al fem, sinó també per a incorporar l’estel·lar Gabriel Rufián a la campanya d’unes municipals d’alt voltatge. “Una coalició en la qual tothom se senta representat”, assenyalen des de dins.

El moviment d’Oltra a València i les aliances que obrirà podria tindre rèplica autonòmica

Les bases sembla que estan posades. Ni EU ni Podem coneixien el pas que va fer Oltra este dissabte en la Petxina, a on va haver-hi representants dels dos partits. Amb Compromís, EU fa temps que està fent actes conjunts. La sintonia programàtica és plena a València. Podem, des de Madrid, també comença a obrir-se a confluències de l’esquerra, després de diverses desfetes en solitari: “La gent no ens demana que siguem tots iguals, ens demana que conjuminem esforços pel bé de tots”, va dir María Teresa Pérez, líder de Podem a la C. Valenciana i amb seient en la direcció federal.

Els nous equilibris Més-Iniciativa

Algunes veus analitzaven este diumenge que el retorn d’Oltra facilitarà a Més retindre la candidatura electoral a la Generalitat en mans de Baldoví, però també “empodera” Iniciativa per a renegociar els termes dins de la coalició. Ja hi ha qui reclama que l’aliança que articularà Oltra tinga reflex autonòmic.

No hi haurà València ens Uneix

Des d’Iniciativa buscaran ampliar eixa base. Va haver-hi moviments fins i tot abans de Nadal perquè Ens Uneix, el partit de Jorge Rodríguez, s’integre en la futura plataforma liderada per Oltra.

Des d’Ontinyent rebutgen l’oferiment. La seua idea era una altra: que Oltra i els seus muntaren un València Ens Uneix si trencava amb Compromís. Rodríguez descarta aventures que posen en risc la independència de la marca i perdre el que ha consolidat, que els ha permés aconseguir poder institucional a la Vall d’Albaida i la Diputació de València.

Una altra cosa és que l’exsocialista renuncie a muntar candidatura a València, cosa que la seua amiga íntima li agrairia. Rodríguez, curiosament, va ser qui va obrir el meló de la candidatura d’Oltra per a ser alcaldessa de la capital. Ara, la partida està en marxa.

Suscríbete para seguir leyendo