Oltra i Bernabé: dos estratègies condemnades a complementar-se camí de l’alcaldia de València

El dia de maig de 2027 en què s’òbriguen les urnes en la ciutat de València hi haurà dos partides en joc. La primera és quin bloc s’imposa. La segona, en cas que guanye l’esquerra, és qui trau un vot més: si Mónica Oltra, la retornada líder d’Iniciativa que impulsarà una candidatura de l’esquerra alternativa, o Pilar Bernabé, delegada del Govern i candidata del PSPV.

“El bloc d’esquerres té més possibilitats de competir ara en 2027 que amb Papi Robles. La capacitat de mobilitzar eixe espectre de l’electorat és més gran, però Bernabé també tindrà més difícil quedar per davant de Compromís”, reconeix un socialista amb diverses campanyes autonòmiques a l’esquena.

El context polític en la ciutat de València és particular. Malgrat la fortalesa històrica de la marca PSOE i el seu domini en tot el territori valencià, el Cap i Casal és, des de fa una dècada, un feu a on Compromís és el partit alfa de l’esquerra. Si s’observa l’últim cicle electoral, els socialistes es van deixar 20.000 vots en la capital de ciutadans que van votar a Ximo Puig per a ser president de la Generalitat però no a Sandra Gómez per a l’alcaldia.

Eixos vots presumiblement van acabar en Compromís, ja que es va produir l’efecte invers: Joan Ribó va capturar 99.122 paperetes, però va haver-hi més de 30.000 ciutadans de València que no van votar a Joan Baldoví com a candidat a les Corts.

Els socialistes veuen hui eixe escenari amb més optimisme. Creuen comptar amb una candidata més forta per a retindre eixos vots, encara que Bernabé tinga davant ni més ni menys que Mónica Oltra. “Només ha de posicionar dins de la ciutat la valoració que se li ha fet durant la gestió de la dana. El seu repte és que tothom la conega de la mateixa manera que la coneixen els que van patir la dana: rigor en la gestió, empatia i proximitat. Va estar a on tocava, ha dit la veritat i està amb les víctimes”, trasllada algú del seu equip, coneixedor de la seua bona imatge en les distàncies curtes, una fórmula que ja li va donar èxit com a regidora.

La qüestió és com estos dos potents cartells de l’esquerra es repartiran l’espai, el relat i l’estratègia. Un consultor valencià que preferix mantindre l’anonimat assenyala que, si no competixen entre elles, “poden formar un binomi perfecte per a mobilitzar tot l’electorat que votaria esquerra, però que no s’identifiquen amb l’altra marca”. “Hi ha votants d’esquerra que de cap manera votarien a una candidata que trau un Crist de l’església”, diu en referència a la implicació de Bernabé en la Setmana Santa, per exemple, però que ara tenen una candidata potent en Oltra a la qual votar. “A eixa gent Bernabé no podia arribar”, assenyalen sobre Oltra, a qui també auguren una gran presència en les televisions estatals.

En l’entorn de Compromís, l’aparició d’Oltra s’observa també com una possibilitat d’ampliar el bloc d’esquerres. Més que competir, poden sumar. Subratllen la mateixa reacció dels socialistes: lluny de respondre amb soroll de “confrontació”, han celebrat públicament el retorn de la dirigent a la primera línia política. L’exconsellera no compartix “nínxol” amb la proposta electoral del PSPV: això permetria aglutinar més vot i batallar contra l’abstenció per a “recuperar l’alcaldia”, apunta un politòleg pròxim a Més.

Oltra i l’atracció de les televisions

La qüestió és quina de les dos té més oportunitats d’imposar-se dins del seu bloc. “La que té objectivament més bossa de vots recuperables: Bernabé”, assenyala un dels experts. No ho veu igual el politòleg Francesc Miralles, que pronostica, per a d’ací a un any, una batalla colossal a València, de primer orde estatal: la Generalitat serà l’única autonomia en disputa i València, l’única gran capital a on pot haver-hi canvi: “La notícia d’eixes eleccions serà Oltra”. Tant, que ja vaticina un cartell electoral compartit entre Oltra i Baldoví en tot el territori (sense descartar Alacant): “Un tàndem ben valorat, amb un coneixement públic elevat i que a Madrid funciona”, assenyala, recordant l’interés que despertava Oltra en les tertúlies televisives nacionals.

És una bona notícia per al bloc d’esquerres, però roïna per a les opcions socialistes, opina. Si el PP i les televisions polaritzen i munten un relat dicotòmic serà contra Oltra, no contra Bernabé, i la seua candidatura rebrà el vot d’aquella esquerra que vulga frenar el PP i Vox. Eixe, tal vegada, pot ser el valor afegit de la tornada d’Oltra: la seua connexió emocional amb una ciutadania d’esquerra “farta d’acatxar el cap, d’estar a la defensiva i resignada”.

Suscríbete para seguir leyendo