Amb murs nous per a evitar barrancades i millor pendent: així serà el “nou” barranc de Poio

Ja hi ha data per a la finalització de les obres d’emergència en el barranc de Poio, l’artèria per la qual la barrancada del 29 d’octubre de 2024 va arrasar els municipis de la zona zero de la dana. Els treballs que du a terme la Confederació Hidrogràfica del Xúquer acabaran, si tot va segons el que es preveu, el mes de juny. Amb la finalització de les obres quedarà inaugurat el “nou” barranc de Poio: amb més pendent en el llit per a garantir el flux d’aigua i, sobretot, amb els màrgens reforçats, fins i tot amb murs d’escullera, per a evitar que possibles noves riuades desemboquen en una catàstrofe anàloga a la de la dana.

En concret, les obres s’estan fent en el tram comprés entre Picanya i la pista de Silla. És un territori d’uns set quilòmetres de longitud, que abasta els municipis de Picanya, Paiporta, Massanassa i Catarroja. Les obres han costat a la demarcació quasi 20 milions d’euros.

Reforçar els màrgens contra noves avingudes

El major focus de les obres han sigut els talussos, és a dir, els pendents que desemboquen en les ribes del barranc. La idea era reparar-los, reconstruir els que van ser arrasats i reforçar els més afectats per l’episodi del 29-O. Però, més enllà de la reconstrucció, l’objectiu de les obres és preparar el barranc davant de futurs episodis extrems que puguen colpejar el territori amb una força similar a la de la dana.

Per a evitar futures noves catàstrofes, en els màrgens del Poio s’han construït murs d’escullera i geocel·les. Els primers són estructures fetes amb pedres grans o blocs de roca col·locades les unes sobre les altres que tenen com a objectiu actuar com a barrera per a evitar l’impacte de l’aigua. Les segones són unes estructures en forma de panell de cel·les, que es col·loquen sobre el terreny per a subjectar la terra i evitar que s’esvare: unes reixetes rígides fixades a terra amb ancoratges que mantenen el material en el lloc i eviten que l’aigua arrossegue la terra i els sediments, com va ocórrer de manera massiva en la dana de 2024.

“L’objectiu és reduir la rugositat dels talussos, evitar que es puguen descarnar en futures avingudes i, d’esta manera, frenar el transport de sediments en futurs episodis”, expliquen des de la CHX.

Els nous murs d’escullera permeten protegir millor els nuclis urbans dels quatre municipis afectats per les obres. Amb eixa barrera, l’aigua circula de manera més ordenada, la qual cosa, al seu torn, reduïx la capacitat d’erosió de l’entorn, així com d’arrossegament i transport de sediments.

A més, les obres han permés ampliar lleugerament el llit en alguns punts concrets. L’aigua té, d’esta manera, més espai per a circular, i en episodis de pluges intenses és més difícil que arribe a desbordar-se.

Últims passos: aigües residuals, més pendent i gestió de residus

Però les obres encara no han acabat. L’actuació sobre el barranc de Poio continua avançant i encara queden diversos talls oberts abans de donar-la per conclosa. Quan acabe l’obra en els màrgens, serà el moment de fer els últims passos abans de donar per acabada l’actuació d’emergència.

Un d’eixos últims passos té a veure amb les aigües residuals. En este tema, la CHX treballa amb l’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana (EPSAR) en les actuacions sobre les escomeses d’aigües residuals.

Quan eixe treball haja acabat, començarà la retirada de residus, molts dels quals generats per les mateixes obres. Els residus han aplanat, durant mesos, el llit del barranc, així que el final de les obres passarà per l’anivellament del llit per a millorar-ne el pendent i tractar que la cota de Picanya estiga més elevada que la de Catarroja, de manera que s’afavorisca el desaigüe de l’aigua.

Per a llevar del llit eixos residus, la Confederació ha habilitat diverses campes en l’entorn del barranc per a emmagatzemar-hi el material. Allí es durà a terme un procés de cribratge per a separar els materials aprofitables, com ara roques i terres, d’aquells que han de ser gestionats com a residus, com plàstics o runa. Els que puguen reutilitzar-se s’inclouran en l’obra mateixa, tant en el rebliment dels murs d’escullera com en les malles de geocel·la dels talussos.

Suscríbete para seguir leyendo