Les Falles 2027 porten el centenari d’una comissió que ha fet de l’enginy un magisteri

Les Falles de 2027 acaben de començar i això suposa, en alguns casos, virar cap a un objectiu molt important. En este cas, cap a un centenari, que és el que protagonitzarà una de les comissions amb més prestigi en la proposta artística de l’actualitat.

Els primers projectes en Doctor Sanchis Bergón-Túria són “falles escenari” de finals dels anys vint i primers dels trenta, conservant la fórmula decimonònica que encara estarà vigent diverses dècades. Després de plantar en 1936, hauran d’esperar a 1947 per a reaparéixer, sota la presidència de Manuel Abriat i una falla de Manuel Giménez, Cotandeta. Va ser un període brillant, en el qual tant este artista com Julián Puche els donaran els primers grans premis, encara que haurà d’esperar a ser comissió octogenària per a rebre, en 2009, el seu primer i únic primer premi de falla que tenen en les seues vitrines de falla gran.

Alguna de les seues falles estan molt ben considerades en la historiografia fallera, com les Males arts de 1953. I, amb algunes interrupcions puntuals, és des de 1966 quan ja aconseguixen una continuïtat ja permanent.

Explosió a partir de 2004

L’autèntica explosió com a proposta va arribar a partir de 2004, any en què la comissió comença a fer un gir amb l’arribada de Cristina Tadeo, amb qui s’endinsen en formes i textures diferents, fregant o fent secant amb l’experimentació. Però seria a partir de 2008 quan, amb Juanjo García, es convertixen en una referència al conquistar un autèntic carro de premis d’enginy i gràcia, inclosos quatre primers consecutius. Es convertixen en cita obligada amb les seues performances en la presentació del projecte (“La Nit del Bergó”) i convoca la societat fallera a assistir a la plantà al tombe.

Casa sense Portes, falla dels culs…

La Casa sense Portes, la Falla Invisible, els teatres, la ràdio, la Circpèdia, les Torres de Quart o el Corpus formen part d’este període brillant, que continuaran Jordi Palanca, Manuel Martínez Reig (amb el Malson en Bergon’s Street) i, posteriorment, Raúl Martínez, amb la seua falla de culs o la Revolució Estel·lar, o, enguany, la Llibertat en venda. Tot plegat, propostes sempre de visita obligatòria que els han permés ser assenyalats amb traç gruixut en les rutes falleres.

També han sigut escenari de grans falles infantils. Van ser dels descobridors d’Oscar Villada, així com de Ferran Madero —que ja està renovat per a 2027—. En els últims anys també han tingut la col·laboració d’Ángel Navarro i David Ojeda i ací va plantar Vicente Almela una de les seues últimes falles.

Ara, la comissió anuncia que “mirem avant amb el cor ple, perquè este centenari no és només temps. És memòria, llegat i futur”.

Suscríbete para seguir leyendo