Les retallades en Fisabio llasten les proves d'ADN dels afusellats del franquisme

Les retallades pressupostàries en la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica (Fisabio) llasten les proves d'ADN de les víctimes del franquisme i la possibilitat que les seues famílies puguen recuperar les seues restes. Així almenys ho ha advertit este dimecres la diputada socialista Mercedes Caballero, que ha recordat que durant anys la Fundació rebia de la Generalitat 600.000 euros anuals per a investigació, exhumació i identificació de restes. Una injecció econòmica que el Consell del PP (amb Carlos Mazón encara com a president i ara amb Pérez Llorca) va retallar en el pressupost de 2025 (que està prorrogat). Una tisorada de 100.000 euros, que podria donar per a becar diversos investigadors, i que deixa el pressupost de Fisabio en 500.000 euros.

"Es tracta d'una retallada important pel que significa en reducció de mitjans materials i humans amb els quals Fisabio fa front als seus treballs", advertix Caballero. Després de la denúncia de les associacions científiques i de familiars de víctimes per l'embós en els bancs públics d'ADN, com Fisabio, amb la identificació de les restes exhumades en les fosses, la diputada socialista ha criticat les retallades i reclamat al Consell que incremente els fons destinats a esta fundació, acabant així amb els retards en la identificació de restes exhumades en les fosses, més de 3.000 en els últims anys, moltes de les quals encara esperen a ser identificades, en alguns casos fins a sis anys, com informa Levante-EMV.

La consellera de Justícia, Nuria Martínez, va assegurar a les Corts el passat 1 d'abril, en resposta a una pregunta dels socialistes, que la Generalitat continuava desenrotllant les mateixes actuacions en relació a la Llei de la memòria que amb el Botànic, cosa que Cavaller nega, i com a prova cita les retallades en Fisabio, "una dada que la consellera va obviar per pur interés partidista". Però el de Fisabio no és l'únic "ajust" en les actuacions relacionades amb la Memòria Històrica; Caballero recorda que el Consell de PP i Vox també va suprimir la subvenció de 30.000 euros que rebia la Coordinadora d'Associacions per la Memòria Històrica, que aglutina diverses de les entitats que treballen en l'exhumació de les fosses comunes i en la identificació de les víctimes.

La revisió del DOGV corrobora que ni durant 2024 ni durant 2025 s'han fet efectives subvencions dirigides a les polítiques de memòria o de “violència social i política”, com ara denomina el Consell en la nova Llei de concòrdia, afig Caballero, que recorda que amb el govern de PP i Vox només s'ha firmat una exhumació i es va fer de manera "obligada" perquè venia de l'anterior govern del Botànic. També seguixen pendents actuacions de recuperació i senyalització de llocs de la Memòria Històrica, com el mur d'afusellament de Paterna, proposada com a tal en 2017 i encara pendent de recuperar.

Suscríbete para seguir leyendo