El Ministeri assigna a la C. Valenciana l'acolliment de 1.900 migrants menors estrangers més

L'any passat el Govern va fixar la capacitat ordinària d'acolliment total a Espanya per a estrangers migrants no acompanyats en 16.016. Així, la Comunitat Valenciana havia d'acollir-ne 1.767. Ara el Ministeri de Joventut i Infància ha incrementat la xifra global a 17.081, i segons l'esborrany de reial decret que marca les places, la Comunitat Valenciana haurà d'acollir-ne 1.903 més, amb la qual cosa esdevé la quarta autonomia que més xiquets i jóvens estrangers rebrà.

Este dimecres estava previst que se celebrara la Conferència Sectorial d'Infància per a abordar Govern i comunitats autònomes l'actualització de places de menors migrants no acompanyats, entre altres assumptes. No obstant això, la trobada no ha pogut dur-se a terme per falta de "quòrum" després de l'absència d'autonomies governades pel PP, a excepció de Ceuta i Canàries. Segons han explicat fonts del departament que dirigix Sira Rego, la reunió s'anava a celebrar al Ministeri de Treball i Economia Social i hi havien acudit de manera presencial Canàries i Castella-la Manxa. De manera telemàtica, s'hi havien connectat Euskadi, Astúries, Navarra, Catalunya i Ceuta.

Per part seua, les comunitats autònomes governades pel PP que s'han absentat de la reunió han justificat la seua decisió al·legant "irregularitats" en la convocatòria, per haver-se inclòs en l'orde del dia un punt que ja havia sigut prèviament rebutjat per majoria en el si de l'òrgan.

En el document, al qual ha tingut accés Europa Press, s'actualitza la capacitat ordinària dels sistemes de protecció de menors estrangers no acompanyats de cada comunitat. Este mateix, segons ha assegurat la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, s'elevarà "de manera imminent" al Consell de Ministres.

Així, segons el text, les comunitats amb major capacitat ordinària són Andalusia (3.009 places), Catalunya (2.829) i la Comunitat de Madrid (2.471). Després venen la Comunitat Valenciana (1.903), Galícia (940) i Castella i Lleó (833).

En un segon nivell se situen territoris com Canàries (783 places), Euskadi (776) i Castella-la Manxa (742), mentres que regions amb menor població presenten xifres més reduïdes, com Navarra (237), Cantàbria (206) o La Rioja (114). Les ciutats autònomes de Ceuta (29 places) i Melilla (30) apareixen amb les capacitats més baixes del sistema.

Com es realitzen els càlculs?

El càlcul d'estes xifres es basa en la capacitat ordinària del sistema de protecció i tutela de les persones menors d'edat estrangeres no acompanyades de les comunitats i ciutats autònomes resultant de dividir la població total de cada una a 31 de desembre de l'any 2025, pel quocient resultant de dividir la població total d'Espanya a 31 de desembre de l'any 2025 entre el nombre màxim de menors d'edat estrangers no acompanyats atesos pel conjunt del sistema de protecció espanyol.

L'esborrany també establix que les declaracions de contingència migratòria ja vigents continuaran aplicant-se mentres els sistemes autonòmics continuen excedint tres vegades la seua capacitat ordinària.

L'any passat el Govern va fixar la capacitat ordinària d'acolliment total a Espanya en 16.016. En concret, va establir-ne 2.827 a Andalusia, 2.650 a Catalunya, 2.325 a la Comunitat de Madrid, 1.767 a la Comunitat Valenciana, 886 a Galícia, 783 a Castella i Lleó, 737 a Canàries, 731 al País Basc, 692 a Castella-la Manxa, 517 a Múrcia, 441 a Aragó, 406 a Balears, 344 a Extremadura, 331 a Astúries, 223 a Navarra, 107 a La Rioja, 194 a Cantàbria, 27 a Ceuta i 28 a Melilla.

Suscríbete para seguir leyendo