El pla de Sagunt per a protegir les rates penades passa per les femelles reproductores

Preservar la població de la rata penada a Sagunt, una espècie protegida a Espanya, inclosa en la Llista d'espècies silvestres en règim de protecció especial, és el principal objectiu de la Colla Verda, grup de voluntariat ambiental que coordina Acció Ecologista Agró en col·laboració amb l'Ajuntament.

A este efecte, el col·lectiu ha instal·lat cinc nous refugis, principalment per al ratpenat comú, en la Marjal dels Moros. Dos al Centre d'Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana (CEACV), que substituïxen els que ja estaven instal·lats i que es trobaven en mal estat, i altres tres en l'aiguamoll, en arbres a uns tres metres d'altura, així com en pals de la llum ja en desús. Instal·lacions en altura com requerixen estos animals: zones de fàcil accés i sense barreres.

Projecte

Un projecte que es desenrotlla des de fa sis anys amb "bons resultats", ja que, encara que no estiga quantificat el creixement poblacional d'estos quiròpters en esta última dècada, des de la Colla Verda sí que certifiquen que estos refugis han arribat a albergar colònies de desenes de rates penades, cosa que no és fàcil d'aconseguir, atés que estos animals "són molt fidels a les seues colònies i els costa fer-ne una de nova", explicava un dels portaveus del projecte, Miguel Crespo, que porta a la seua esquena, junt amb altres voluntaris i voluntàries, uns 15 refugis habilitats.

El descens de la població preocupa, i d'ací ve que des de l'entitat, i amb el suport de l'Ajuntament, este pla per a augmentar les colònies continue en marxa. El fraccionament del seu hàbitat i la quantitat de químics que s'utilitzen i que romanen en l'ambient són algunes de les causes de la seua alta mortaldat. No obstant això, dotar-los de nous refugis on establir la colònia no és cosa fàcil. "Són animals de costums, només si estan bé i segurs repetixen, i això fa que la colònia de femelles reproductores cresca i amb estes la població de rates penades. La clau està a aconseguir que estes femelles entren en el refugi, hi facen la seua colònia i esta continue creixent amb l'entrada de noves femelles reproductores", explicava Crespo.

En este cas, cal recordar que es tracta d'una espècie fissurícola, els refugis de la qual són les fissures o els clevills d'arbres i de les cases. Refugis que han anat desapareixent amb l'urbanisme feroç de les últimes dècades i la nova manera de construir, que ha deixat arrere les teules, un dels racons preferits per a l'espècie. Això ha obligat a construir refugis que s'adapten a les seues noves necessitats.

Combatre plagues

Des de l'Ajuntament de Sagunt, el regidor de Sanitat, Javier Timón, aplaudia la mesura, ja que són animals que contribuïxen a l'equilibri natural, en referència al fet que són molt útils contra la plaga de mosquits, a més d'erradicar-ne d'altres que afecten productes agrícoles. Segons Crespo, "en una nit, un ratpenat pot ingerir fins a 1.000 mosquits, i en un refugi com els nostres poden comptabilitzar-se ratpenats per desenes; és a dir, que són més Batman que Dràcula, per la qual cosa cal protegir-los", acabava.

Suscríbete para seguir leyendo