Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

La Costera-la Canal-la Vall d’Albaida

Un de cada quatre pobles ja té més del doble de majors de 64 anys que de xiquets

L’índex d’envelliment supera el 250 % en una quinzena de les 61 localitats de la Costera, la Canal de Navarrés i la Vall d’Albaida

A Carrícola, amb un 933 %, l’indicador s’ha disparat en els últims quatre anys

Un grup d’hòmens a les portes d’una llar del jubilat

Un grup d’hòmens a les portes d’una llar del jubilat / PERALES IBORRA

Xàtiva

L’increment de l’esperança de vida, amb xifres de rècord a Espanya —86,3 anys per a les dones i 81,1 per als hòmens—, unit a l’augment de la longevitat —a Espanya, l’edat a la qual s’arriba a la mort ja és més freqüent als 90 anys, que als 80 o 70— i al descens de la natalitat —del 23,5 % entre 2015 i 2025 a Espanya, segons dades de l’INE—, han fet que la població estiga cada vegada més envellida.

La Costera, la Canal de Navarrés i la Vall d’Albaida no escapen a esta tendència —en alguna comarca més acusada que en una altra—, i l’índex d’envelliment ja supera el 250 % en un de cada quatre pobles dels tres territoris, segons l’estadística publicada per l’IVE divendres passat, amb dades del padró municipal en data 1 de gener de 2025. En una quinzena dels 61 pobles de les tres comarques, la població de més de 64 anys representa més del 250 % sobre la població menor de 16 anys.

Personas mayores en el centro social de Xàtiva, en una imagen de archivo.

Persones majors en el centre social de Xàtiva, en una imatge d’arxiu / Perales Iborra

Carrícola és la localitat amb l’indicador més disparat, al situar-se en el 933,33 %. El xicotet municipi de la Vall d’Albaida, amb 97 habitants (INE 2025), ha experimentat un brutal creixement de l’envelliment en els últims anys, al sobrepassar amb escreix l’índex del 250 %, que alerta de la situació demogràfica negativa en el balanç d’indicadors demogràfics de despoblament que analitza l’Institut Valencià d’Estadística (IVE). En 2021, l’índex d’envelliment arribava al 216,67 %, mentres que en 2020 es quedava per davall del 200 %, amb un 184,62 %. En els últims quatre anys, l’envelliment ha anat incrementant-se en la localitat fins a fregar el 1.000 %.

La Vall d’Albaida és la comarca amb més poblacions per damunt del 250 %, amb una desena en 2025. A més de Carrícola, a Rugat, l’índex d’envelliment se situa en el 588,89 %, a Beniatjar és del 538,46 %, i a Pinet, del 407,69 %. Aielo de Rugat (356,25 %), Bellús (265,38 %), Benissuera (338,89 %), Montitxelvo (254,55 %) i Terrateig (343,48 %) també superen el llindar del 250 %. A estos se suma Sempere, el municipi menys poblat de les tres comarques, amb 33 habitants, a on no hi ha població menor de 16 anys. L’any anterior, Montitxelvo encara no complia el criteri, amb un 240 % de la població. En el costat contrari, amb menys percentatge d’envelliment, hi ha poblacions com Ráfol de Salem (124,39 %), Benissoda (130,56 %), Aielo de Malferit (135,43 %) i Guadasséquies (136,23 %). Totes, excepte Aielo de Malferit, no superen els 500 habitants. En el conjunt de la Vall d’Albaida, l’índex d’envelliment se situa en el 161,54 %.

La Canal de Navarrés és la comarca amb un major percentatge en 2025, del 215 %. La mitat de les poblacions del territori superen el 250 %. Són Bicorp, amb un 421,74 %; Millares, amb un 316,67 %; Quesa, amb 261,43 %; i Anna, amb un 254,74 %. Este últim poble, en 2022, encara no arribava al llindar. Per contra, Navarrés és la localitat amb millor percentatge, amb un155,90 %. Bolbaite frega el criteri del 250, si bé encara se situa per davall, amb un 240,79 %; a Enguera és del 207,73 %, i a Chella, del 216,20 %.

La Costera registra un índex d’envelliment del 155 % i l’única de les 19 localitats del territori que sobrepassa el 250 % és Estubeny, amb un índex del 380 %. La Granja de la Costera i Vallada se situen prop del llindar, amb percentatges del 241,38 % i 232,11 %, respectivament. Montesa també està per damunt del 200 % (211,20). En el costat oposat, els municipis amb millors dades són Novetlè, amb un 117,24 %; Cerdà, amb un 125 %; i l’Alcúdia de Crespins, amb un 129,48 %. A Xàtiva, la dada és del 145,46 %.

Creixement vegetatiu

La taxa de creixement vegetatiu, prenent com a període els últims 20 anys, és negativa en el conjunt de les tres comarques, i la Canal de Navarrés és la que major diferència registra entre naixements i defuncions, amb una dada negativa del -12,22 %. A la Costera se situa en un -2,29 %, i a la Vall d’Albaida, en un -1,93 %. Només set de les 61 localitats dels tres territoris (l’11,47 %) registren una dada positiva. Són Cerdà (2,70 %), el Genovés (3,01 %) i Novetlè (0,34 %), a la Costera; i Aielo de Malferit (0,97 %), Benissoda (2,63 %), Guadasséquies (4,60 %) i Ontinyent (0,82 %), a la Vall d’Albaida. A la Canal, els huit municipis de la comarca presenten un creixement vegetatiu negatiu en els últims 20 anys. A Xàtiva és del -1,18 %.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents