El llegat de Raimon destinat al CRAC a Xàtiva: d’una valuosa col·lecció d’art a 10.000 llibres i documents

Va ser el juliol de 2020 quan Raimon i la seua dona, Annalisa Corti, van fer públiques les seues intencions de crear una fundació amb l’objectiu de vertebrar la donació de quasi tots els béns del matrimoni a la ciutat natal del cantautor, Xàtiva. El lloc triat per a albergar el llegat va ser l’antic convent de Santa Clara, orfe de vida des que les últimes monges el van abandonar fa 25 anys i pendent de restauració des que l’Ajuntament va formalitzar la seua adquisició a un banc, en 2016.

En temps del Botànic, la Generalitat Valenciana es va comprometre a injectar 3 milions d’euros per a materialitzar el Centre Raimon d’Activitats Culturals (CRAC), un espai concebut per a celebrar la figura de l’autor d’Al vent i atresorar el seu ric patrimoni artístic, però també destinat a convertir-se en un focus d’activitat cultural, a l’abast de tota la societat.

El Consell del PP, però, ha decidit desvincular-se del projecte: la Direcció General d’Administració Local ha comunicat la no renovació del conveni amb l’Ajuntament de Xàtiva i ha reclamat al consistori el retorn de 400.000 euros aportats fins ara per a una sèrie de treballs previs en Santa Clara, i ha deixat clar que no destinarà ni un euro a la rehabilitació del complex arquitectònic si esta queda condicionada a la vinculació futura de l’espai amb la Fundació Raimon i Annalisa, que va nàixer participada en un principi tant per l’Ajuntament de Xàtiva, com pel Ministeri de Cultura, la Diputació de València i la mateixa Generalitat.

Esta setmana, el consistori xativí ha anunciat l’inici de les obres de l’equipament cultural “en breu”, després de confirmar-se la concessió d’una subvenció d’1 milió d’euros de la Diputació.

Obres d’art

Però, quin és llegat que albergaria el CRAC per al seu gaudi públic? El cèlebre cantautor xativí va anunciar la donació d’una incalculable col·lecció d’art, en bona part atresorada pels regals dels mateixos autors coetanis seus i que conté obres d’Antoni Tàpies, Joan Miró, Antonio Saura, Eduardo Chillida, Eduardo Arroyo o Miquel Barceló. A estos elements se’ls sumarien més de 10.000 llibres de la biblioteca personal de Raimon i Annalisa —que no han tingut descendents—, juntament amb la discografia original pròpia del cantant, documents professionals com ara partitures o la correspondència de l’autor. El patrimoni immoble que el matrimoni posseïx a Barcelona o Xàbia també queda inscrit en la Fundació.

“Jo soc un fill de Xàtiva, si no em comportara així, seria un desagraït, un ‘fill de puta’, parlant malament. Xàtiva és el meu poble, la meua casa. D’allí és la meua família, allí em vaig criar. Ha sigut el niu a on vaig nàixer, sempre he mantingut contacte amb la seua gent”. Així va explicar recentment a este diari Raimon, de 85 anys, la seua decisió de deixar el seu llegat a la ciutat en la qual va nàixer.

Segons els estatuts de la Fundació Raimon i Annalisa, la finalitat de l’entitat és reunir, custodiar, difondre i investigar tota la documentació, en qualsevol format, relativa a l’obra i la vida de Raimon, amb el propòsit de fer-la accessible i donar-li un ús educatiu i científic. “Així mateix, la Fundació afavorirà el coneixement i la investigació en l’àmbit cultural mitjançant l’edició de publicacions, l’organització d’esdeveniments culturals, la promoció de representacions artístiques i musicals, i l’establiment de vincles de col·laboració amb altres institucions culturals”, assenyala el text fundacional de l’òrgan.

Suscríbete para seguir leyendo