Teixir xarxes davant de la soledat: així és el suport de Xaloc Russafa capaç de transformar vulnerabilitat en força compartida

Hi ha llocs que, encara que poden passar desapercebuts en la immediatesa que entela el dia a dia, són capaços de sostindre vides senceres. Nascuda en un barri immers en la transformació, l’Associació Xaloc Russafa, la labor d’acompanyament de la qual s’estén per zones pròximes a Montolivet i Quatre Carreres, és un d’estos llocs.

El seu programa “Garantia de drets i acció social: intervenció amb famílies en situació de vulnerabilitat”, impulsat per la Fundació “la Caixa”, actua com una xarxa invisible que, des de múltiples fronts, sosté famílies senceres en moments de fragilitat. Un espai a on aprendre a llegir, a escriure, a enviar un correu electrònic o a demanar una cita mèdica no són gestos xicotets, sinó passos decisius cap a l’autonomia.

María Hospitaler, treballadora social del projecte, explica que treballen amb nuclis en situacions de dificultat —siga per problemes econòmics, culturals o socials— que no dominen l’idioma, no coneixen els seus drets i no se senten capaços de gestionar tràmits que hui passen, quasi sempre, per una pantalla.

En este context, revela que la majoria de les dones que arriben ho fan des de la soledat. Són mares —moltes vegades migrants— que han sostingut la vida familiar sense ferramentes suficients per a participar plenament en la societat que les envolta. Per això, la intervenció no és l’única acció, sinó un teixit de suports que es van entrellaçant.

L’alfabetització és un dels pilars fonamentals del projecte. Aprendre a llegir, escriure o expressar-se en l’idioma de l’entorn no és només una ferramenta bàsica, sinó una porta d’entrada a la vida quotidiana. Un aprenentatge al qual se suma l’ensenyança digital, cada vegada més imprescindible i necessària per a obrir-se camí, i la intervenció familiar.

Sentir-se escoltades

“Fem un diagnòstic i veiem com podem acompanyar-les en els seus processos”, relata la treballadora social. En la pràctica, això es traduïx en visites a domicili, seguiment pròxim i una norma no escrita que definix tot el programa: la confiança. “Ens agrada dir que Xaloc és casa. Les nostres portes estan obertes i atenem qualsevol persona que vinga”, confessa Hospitaler.

Les sessions grupals també hi juguen un paper clau. Allí s’aborden temes com prestacions, ajudes públiques, beques o drets socials que moltes famílies desconeixen i que poden canviar radicalment la seua manera d’afrontar la situació. Però més enllà de l’individual, el projecte també busca reconstruir el col·lectiu mitjançant activitats d’oci, eixides culturals i espais de trobada. “El que intentem és que creen xarxes, que no estiguen a soles”. I eixe teixit de relacions que no només acompanyen, sinó que sostenen, per a Hospitaler és un dels canvis més profunds.

En esta línia, poder comptar amb el suport de la Fundació “la Caixa”, a més d’aconseguir que el programa any rere any tinga continuïtat, els permet fer prevenció i adaptar-se al que veuen per a donar respostes concretes a necessitats reals abans que la vulnerabilitat siga irreversible. “Si tot està cobert, la comunitat funciona”, resumix la treballadora social. Una frase que condensa una idea que travessa tot el projecte: la importància de les coses bàsiques per a poder construir una cosa més gran.

“El més important és que se senten escoltades. Que algú vulga entendre el que els passa”, conclou María. Perquè, a vegades, els canvis no arriben amb grans gestos. Arriben quan una dona que no s’atrevia a parlar en una administració ho fa per primera vegada. O quan una mare aconseguix anar a soles a una tutoria escolar. O quan una família deixa de sentir que està al marge per a tornar a confiar, deixant de sobreviure i començant a viure.

Suscríbete para seguir leyendo