Trump assegura “estar molt prop d’arribar a un acord” amb l’Iran per a posar fi a la guerra

Era un gran escull, i ara ja no hi és: una de les exigències de l’Iran en les negociacions amb els EUA era estendre l’alto el foc temporal vigent també al Líban, país bombardejat constantment per Israel. El Pakistan, en el seu anunci de cessament de les hostilitats, la setmana passada, va incloure el xicotet país mediterrani en la treva. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, en va fer cas omís.

Però amb l’anunci d’este dimecres de l’alto el foc, les negociacions entre Washington i Teheran per a posar fi a la guerra a l’Orient Mitjà semblen molt més encaminades. “Veurem què passa. Però crec que estem molt prop d’arribar a un acord amb l’Iran”, ha declarat davant de la premsa el president estatunidenc, Donald Trump, durant la matinada d’este divendres. El multimilionari, de fet, ha assegurat estar disposat a viatjar ell mateix a Islamabad —ciutat a on va ocórrer la primera ronda de negociacions i hauria d’ocórrer la segona, este cap de setmana— en cas d’arribar a un acord.

Queden, però, diversos esculls. Segons filtracions a la premsa, els EUA i l’Iran mantenen discrepàncies, sobretot, en el futur de l’urani altament enriquit iranià i en la capacitat en el futur de la República Islàmica de continuar tractant el seu urani.

Enriquiment d’urani

Des de 2018 —quan Trump, en la seua primera Administració, va trencar l’acord nuclear d’Obama amb l’Iran—, Teheran ha estat accelerant el seu enriquiment d’urani, que va arribar, el juny de l’any passat, al 60 %, pròxim al 90 % necessari per a desenrotllar la bomba. Des de juny, a causa de la destrucció provocada per la guerra de 12 dies contra Israel, l’Iran va suspendre el procés.

Des d’aleshores, l’Iran suposadament posseïx 440 quilograms d’este material. Un dels punts de discòrdia: Washington pressiona perquè Teheran els entregue i es comprometa a no enriquir-ne més durant els pròxims 20 anys. L’Iran oferix una parada de tan sols cinc.

“Estem veient progrés en la diplomàcia i en la pròxima reunió podria tindre lloc la firma d’un memoràndum d’entesa, seguit d’un termini de 60 dies per a arribar a un acord definitiu. Les dos parts semblen disposades en principi”, ha declarat una font anònima pakistanesa a l’agència Reuters. En cas de confirmar-se este termini de 60 dies, en el qual hi hauria negociacions tècniques, l’alto el foc temporal vigent —que caduca el dimecres 22 d’abril— s’estendria fins a juny.

El futur d’Ormuz

L’altre gran punt de discòrdia és el futur de l’estret d’Ormuz, tancat parcialment per l’Iran des de l’inici de la guerra i doblement bloquejat pels EUA esta setmana: Washington, des de dilluns, no deixa passar vaixells que isquen d’aigües territorials o ports del país persa.

Segons el Pakistan, els dos països estarien prop d’aconseguir la reobertura de la via, per la qual abans del conflicte eixia el 20 % de cru i gas de tot el món. L’Iran, segons estes fonts mediadores, estaria disposat a permetre el pas de vaixells —a través d’aigües territorials d’Oman— si Washington es compromet a l’alçament primer parcial i després total de les sancions econòmiques internacionals contra la República Islàmica. Estes sancions han sigut imposades contra l’Iran durant les últimes dècades.

Suscríbete para seguir leyendo