“Vivim a València des de fa anys i no hem parat de treballar però amb sous precaris i sense dret a res”

Efrain Rojas s’acosta, un dia més, a l’oficina d’Estrangeria de València per a preguntar per la seua sol·licitud per a aconseguir el permís de residència i treball per arrelament sociocultural, ja que fa més de dos anys que viu a Espanya i vol estudiar cuina. Però no hi ha manera. La primera vegada, després de tres mesos esperant, li van explicar que “no havien tramitat la seua sol·licitud”, així que va perdre el curs que volia estudiar. Li van caducar els documents que havia sol·licitat (antecedents penals, certificat d’empadronament…) i va haver de tornar a començar. El passat 27 de gener va tornar a presentar la sol·licitud i, quasi tres mesos després, encara no té resposta. “Em van comentar que estan resolent les peticions de juny de 2025”, explica. De fet, el Ministeri no ha volgut sobrecarregar els funcionaris amb el treball de la regularització extraordinària de manera que l’atenció presencial siga a les vesprades.

La parella d’Efrain, Lorena, treballa d’“interna” en una casa i també manca de la documentació en regla. Ella està tramitant la seua “regularització” amb una advocada d’estrangeria. “Si la família per a la qual treballa li fa un precontracte, ja ho tindrà tot”, assegura. La veritat és que la parella assegura que no ha parat de treballar des que va arribar a València. No obstant això, mancar de documentació els obliga a “treballar de manera molt precària, amb sous molt baixos i sense dret a res. Si aconseguim els papers, podrem cotitzar, aportar a esta societat i millorar la nostra vida”, explica el jove.

“Només li demane a Estrangeria que revise el meu expedient, per favor. Per a la regularització extraordinària hi ha molt poc de termini i han d’entendre que la documentació que ens demanen també caduca. Tot té un termini i esta és una oportunitat que no podem perdre”, assegura.

Suscríbete para seguir leyendo