Nou recurs de Mazón contra la jutgessa de la dana per “frenar” documentació

Nou recurs de la defensa de l’expresident de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, en la causa de la dana. El lletrat de l’excap del Consell ha impugnat la decisió de la instructora, Nuria Ruiz Tobarra, de negar l’enviament a l’Audiència Provincial de documentació que l’exdirigent considera útil perquè l’Audiència decidisca si pot personar-se com a “preinvestigat”. La magistrada havia denegat esta possibilitat al·legant que Mazón no té accés a les actuacions judicials al no estar personat, i ara el lletrat, Ignacio Gally, busca revertir esta determinació.

La resolució de la jutgessa va denegar que la defensa de Mazón poguera assenyalar quins documents i resolucions del sumari han d’enviar-se a l’Audiència Provincial perquè este tribunal puga resoldre l’apel·lació. Segons el recurs de reposició presentat pel lletrat, al qual ha tingut accés este diari, eixe tràmit és imprescindible perquè el tribunal superior puga examinar el fons de l’assumpte.

La defensa denuncia que la decisió “incorre en una contradicció interna manifesta”: el jutjat de la dana havia admés el recurs d’apel·lació i l’havia traslladat a la resta de parts i a la Fiscalia, però, al mateix temps, impedia fer el pas immediatament següent perquè eixe recurs poguera prosperar. El resultat, sosté l’escrit, és que “l’admissió del recurs queda buidada de contingut material”.

Enfront de l’argument del jutjat que Mazón no té accés a la causa, la defensa respon que els documents que volia assenyalar estaven perfectament identificats en el seu escrit d’apel·lació, i que la mateixa resolució contra la qual s’ha recorregut ho reconeix quan indica que “queda constància de les referències efectuades en el seu recurs”. Per a la representació de l’expresident, això demostra que no hi havia cap obstacle real per a atendre la seua petició.

Així, considera que “negar” l’aportació d’eixa documentació “no constituïx una mera irregularitat innòcua, sinó que suposa impedir que el Tribunal d’apel·lació puga contrastar directament l’exactitud de les al·legacions abocades en el recurs, fet que reduïx artificialment el material processal sobre el qual ha de pronunciar-se”. I això, diu, “genera una indefensió efectiva, perquè retalla el dret d’esta part a obtindre una revisió plena i útil de la resolució contra la qual es recorre”.

Fet i fet, el recurs descriu la situació com una sort de cercle viciós: “No s’és part perquè no s’admet la personació i, alhora, no es pot articular plenament el recurs contra eixa denegació perquè no s’és part”. Eixa lògica, sosté la defensa, conduïx a “un resultat processalment inacceptable”: el jutjat admet formalment el recurs, però el desposseïx de la documentació mínima necessària perquè l’Audiència Provincial puga examinar-lo en tota la seua extensió.

Suscríbete para seguir leyendo