Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Fonaments de l’orde global

Amnistia Internacional demana a Europa que plante cara als atacs dels EUA i Israel contra el dret internacional: “No hi ha excusa per al seu silenci i la seua inacció”

L’informe anual de l’organització, presentat a Londres, alerta dels atacs de “governs depredadors” que imposen el seu domini mitjançant “guerres il·lícites” i “descarats xantatges econòmics”

Foto d’arxiu del president dels EUA, Donald Trump

Foto d’arxiu del president dels EUA, Donald Trump / BONNIE CASH / POOL / EFE

Lucas Font

Lucas Font

Londres

Els fonaments dels drets humans i de l’orde internacional estan més en perill que mai. Esta és una de les conclusions de l’informe anual d’Amnistia Internacional, presentat a Londres, en el qual alerta dels atacs de “governs depredadors” decidits a imposar el seu domini mitjançant “guerres il·lícites” i “descarats xantatges econòmics”, en una clara referència als Estats Units. L’organització ha fet una crida als països i a les institucions europees perquè planten cara a les guerres il·legals i a la deterioració del dret internacional. 

L’informe, titulat ‘La situació dels drets humans en el món’, assenyala directament els Estats Units i Israel com dos dels actors que més estan contribuint a l’erosió de l’orde internacional. “El conflicte que s’intensifica a l’Orient Mitjà és resultat d’esta deriva cap a la il·legalitat. Després dels primers atacs il·legals d’Israel i els Estats Units, que violaven la Carta de l’ONU i van desencadenar les represàlies indiscriminades de l’Iran, el conflicte s’ha convertit ràpidament en una guerra oberta contra la població civil”, alerta la secretària general d’Amnistia Internacional, Agnès Callamard.

L’organització també posa el focus en el genocidi a Gaza i en el “sistema d’apartheid que Israel ha imposat a la Franja, malgrat l’alto el foc acordat l’octubre de 2025. Al mateix temps, alerta sobre l’expansió dels assentaments il·legals a la Cisjordània ocupada i critica els atacs dels colons israelians contra la població palestina, els quals compten amb el beneplàcit de les autoritats i fins i tot amb les lloances de membres destacats del Govern de Benjamin Netanyahu.

Passivitat d’Europa

Tot això davant de la passiva mirada dels països i de les principals institucions europees, els quals “no han volgut” o “no han pogut” denunciar els actes dels Estats Units, Israel, Rússia o la Xina. “Molts dirigents mundials s’han mostrat excessivament submisos davant dels atacs contra el dret internacional i el sistema multilateral. No hi ha excusa per al seu silenci i la seua inacció. És una actitud moralment reprovable que no portarà més que el replegament, la derrota i l’eliminació de dècades d’avanços en matèria de drets humans que tant van costar aconseguir”, assegura Callamard. 

Unes altres de les principals preocupacions arreplegades en l’informe són els repetits atacs contra les institucions encarregades de garantir el respecte als drets humans i al compliment de la legalitat internacional, inclosa la Cort Penal Internacional (CPI). El president dels Estats Units, Donald Trump, va imposar sancions a personal d’este tribunal i a organitzacions col·laboradores, i Rússia ha emés ordes de detenció contra alts càrrecs d’este organisme. Alguns països europeus, com Itàlia o Hongria, han declinat arrestar persones perseguides per la institució que es trobaven en el seu territori.

Violacions de drets humans

L’organització també alerta de les repetides violacions dels drets humans en conflictes enquistats, com les guerres a Ucraïna i al Sudan, a més de la recrudescència dels atacs contra la societat civil en tot el món. Països com Nepal, la Xina, Tanzània o Veneçuela han dut a terme repressions violentes de protestes, han impulsat lleis per a criminalitzar la dissidència i han perpetrat crims com les desaparicions forçoses o les execucions extrajudicials. L’informe destaca la situació a l’Afganistan, a on els talibans han intensificat les seues polítiques contra les dones i han aprovat noves prohibicions en el seu accés a l’educació, al treball i a la llibertat de circulació. 

En un context de regressió dels drets i llibertats en tot el món, l’organització celebra la irrupció de moviments civils per a fer front als governs autoritaris i a les oligarquies tecnològiques. Alguns exemples són les protestes de la generació Z en diversos països del Sud Global, així com les manifestacions als Estats Units en contra de les operacions violentes contra els immigrants orquestrades per l’ICE. El paper de governs que van “a contra corrent” i que alcen la veu contra pràctiques autoritàries, com Espanya, és fonamental per a garantir la supervivència del multilateralisme i de l’estat de dret, conclou l’informe.

Suscríbete para seguir leyendo

TEMAS

Tracking Pixel Contents