Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

L’abandó de cultius és el millor aliat per a les aus exòtiques invasores

La regressió de l’agricultura facilita la colonització de plantes foranes més proclius per a aus no autòctones, com l’estrilda comuna, d’origen africà, segons un estudi de la UPV

L’informe científic desenrotllat en el campus de la Politècnica a Gandia advertix de la necessitat d’aplicar mesures de gestió del paisatge per a contrarestar esta amenaça a la biodiversitat

El bec de coral ha proliferat amb l’abandó de camps

El bec de coral ha proliferat amb l’abandó de camps / Jesús Vilaplana

F. A.

València

El que passa arran de terra influïx decisivament en el vol. L’abandó de camps de cultiu per ser una activitat amb escàs o nul rendiment econòmic incidix notablement en el patrimoni botànic i paisatgístic. I, de rebot, també afecta la composició demogràfica de les aus. És un fenomen que podia intuir-se, però que està, a més, científicament acreditat.

Un estudi liderat pel professor del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València Pau Lucio Puig analitza com l’abandó de terres agrícoles i la seua posterior colonització per plantes invasores estan afavorint la proliferació de l’estrilda comuna (Estrilda astrild) o bec de coral, un xicotet passeriforme exòtic d’origen africà que s’ha expandit per gran part de la península Ibèrica.

La introducció d’espècies exòtiques és una de les principals amenaces per a la biodiversitat a escala global i provoca impactes ecològics i econòmics significatius. “En entorns agrícoles i periurbans, la transformació del paisatge, l’abandó de cultius i la presència de vegetació invasora generen noves oportunitats ecològiques que algunes espècies exòtiques poden explotar amb gran eficàcia”, explica Pau Lucio.

Terrenos de cultivo abandonados en la Barraca d'Aigües Vives

Terrenys de cultiu abandonats a la Barraca d’Aigües Vives / Perales Iborra

Adaptació a paisatges “humanitzats”

En este context, l’estudi demostra que l’estrilda comuna té una notable capacitat d’adaptació als paisatges humanitzats, especialment en camps agrícoles abandonats, a on s’alimenta de llavors tant natives com exòtiques. Els resultats revelen que la presència de l’estrilda està associada amb dos de les plantes invasores més pernicioses i esteses a escala global, la cortadèria (Cortaderia selloana) i la canya comuna (Arundo donax), que proporcionen refugi i, en el cas de la cortadèria, també aliment a través de les seues llavors.

L’estrilda comuna es reproduïx de manera contínua des de maig fins a aproximadament octubre i presenta les seues màximes densitats a finals de la tardor. “El nostre estudi constata que allí a on era present l’estrilda comuna, arribava a dominar les comunitats d’aus”, destaca Pau Lucio.

Este treball posa en relleu com l’abandó agrari i la seua posterior colonització per plantes invasores faciliten l’expansió d’aus exòtiques i alteren potencialment el funcionament dels ecosistemes mediterranis. “Cal reforçar els programes de seguiment a llarg termini, així com implementar mesures de gestió del paisatge orientades a frenar l’expansió d’espècies invasores i a explorar els impactes que puguen tindre sobre les comunitats d’aus natives”, afig Rafael Muñoz, investigador també del campus de Gandia de la UPV i coautor de l’estudi. El treball s’ha publicat en accés obert en la revista Journal of Ornithology.

Suscríbete para seguir leyendo

TEMAS

Tracking Pixel Contents