L’abandó de cultius és el millor aliat per a les aus exòtiques invasores
La regressió de l’agricultura facilita la colonització de plantes foranes més proclius per a aus no autòctones, com l’estrilda comuna, d’origen africà, segons un estudi de la UPV
L’informe científic desenrotllat en el campus de la Politècnica a Gandia advertix de la necessitat d’aplicar mesures de gestió del paisatge per a contrarestar esta amenaça a la biodiversitat

El bec de coral ha proliferat amb l’abandó de camps / Jesús Vilaplana
F. A.
El que passa arran de terra influïx decisivament en el vol. L’abandó de camps de cultiu per ser una activitat amb escàs o nul rendiment econòmic incidix notablement en el patrimoni botànic i paisatgístic. I, de rebot, també afecta la composició demogràfica de les aus. És un fenomen que podia intuir-se, però que està, a més, científicament acreditat.
Un estudi liderat pel professor del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València Pau Lucio Puig analitza com l’abandó de terres agrícoles i la seua posterior colonització per plantes invasores estan afavorint la proliferació de l’estrilda comuna (Estrilda astrild) o bec de coral, un xicotet passeriforme exòtic d’origen africà que s’ha expandit per gran part de la península Ibèrica.
La introducció d’espècies exòtiques és una de les principals amenaces per a la biodiversitat a escala global i provoca impactes ecològics i econòmics significatius. “En entorns agrícoles i periurbans, la transformació del paisatge, l’abandó de cultius i la presència de vegetació invasora generen noves oportunitats ecològiques que algunes espècies exòtiques poden explotar amb gran eficàcia”, explica Pau Lucio.

Terrenys de cultiu abandonats a la Barraca d’Aigües Vives / Perales Iborra
Adaptació a paisatges “humanitzats”
En este context, l’estudi demostra que l’estrilda comuna té una notable capacitat d’adaptació als paisatges humanitzats, especialment en camps agrícoles abandonats, a on s’alimenta de llavors tant natives com exòtiques. Els resultats revelen que la presència de l’estrilda està associada amb dos de les plantes invasores més pernicioses i esteses a escala global, la cortadèria (Cortaderia selloana) i la canya comuna (Arundo donax), que proporcionen refugi i, en el cas de la cortadèria, també aliment a través de les seues llavors.
L’estrilda comuna es reproduïx de manera contínua des de maig fins a aproximadament octubre i presenta les seues màximes densitats a finals de la tardor. “El nostre estudi constata que allí a on era present l’estrilda comuna, arribava a dominar les comunitats d’aus”, destaca Pau Lucio.
Este treball posa en relleu com l’abandó agrari i la seua posterior colonització per plantes invasores faciliten l’expansió d’aus exòtiques i alteren potencialment el funcionament dels ecosistemes mediterranis. “Cal reforçar els programes de seguiment a llarg termini, així com implementar mesures de gestió del paisatge orientades a frenar l’expansió d’espècies invasores i a explorar els impactes que puguen tindre sobre les comunitats d’aus natives”, afig Rafael Muñoz, investigador també del campus de Gandia de la UPV i coautor de l’estudi. El treball s’ha publicat en accés obert en la revista Journal of Ornithology.
Suscríbete para seguir leyendo
- El Concurs Internacional d’Arrossos Creatius Ciutat d’Oliva tindrà cuiners de Nova Zelanda, Mèxic i Colòmbia
- Més de 1.200 membres de direccions de centres es plantegen dimitir en bloc en suport a la vaga
- Així és el nou hotel de cinc estreles gran luxe que obrirà este estiu a València
- “Amb la vaga educativa, el Govern valencià afronta la seua primera gran crisi des que Pérez Llorca és president”
- Tobies Grimaltos presenta a Xàtiva ‘Assaig sobre la vellesa’, un llibre que aprofundix en les virtuts i misèries de fer-se major
- El Sindicat d’Estudiants convoca vaga este divendres i assumix les reivindicacions dels docents: “Podem guanyar esta lluita”
- PSPV i Compromís porten a l’Agència de Protecció de Dades la carta de la consellera per la vaga educativa
- La Falla Baró de Patraix-Conca demana ajuda urgent per a la seua fallereta Berta