“Objectiu salvació” en el València CF: nou punts més per a evitar embolics

El València CF torna a mirar amb preocupació cap avall. La dolorosa derrota contra l’Elx —la segona consecutiva després de la remuntada patida a casa contra el Celta— sumada a les victòries de tots els rivals de la part baixa de la taula no només ha convertit en quimera qualsevol somni europeu, sinó que ha fet que la bretxa amb els llocs que porten a Segona es reduïsca a només tres punts. Una diferència de mínims que obliga, de nou, a fer comptes per als set partits que encara queden per davant. Amb la xifra màgica de 44 punts —nou més que els 35 que posseïx el caseller dels de Carlos Corberán— com a màxim objectiu per a pràcticament no dependre de ningú.

No sempre n’hi ha prou amb 40

I és que la matemàtica no sol mentir. Malgrat la gastada afirmació que la salvació passa pels 40 punts, la realitat és que, de les 25 temporades de lliga que han acabat ja en el segle XXI, eixe comptatge no ha sigut suficient en fins a nou ocasions. L’última, sense anar més lluny, durant la campanya passada —la 2024/25— quan el Leganés va descendir a LaLiga Hypermotion amb eixos 40 punts, mentres que, amb 41, el que es va salvar, en el 17é lloc, va ser el Sevilla. El mateix va succeir dos temporades abans, quan l’equip que se’n va anar a Segona va ser el Valladolid, amb 40 punts, i amb un més es va mantindre l’Almeria. Eixa mateixa temporada, el València CF —primer de Gattuso, després de Voro i finalment de Baraja— es va salvar de la crema per la mínima, ja que només va sumar 42 unitats en el seu caseller.

No obstant això, eixos balanços no sempre han sigut suficients. En dos casos, amb 43 punts, un equip ha descendit. Va ser en la 2008/09 i en la 2007/08 quan Betis i Saragossa, respectivament, van caure a l’abisme malgrat registrar eixe balanç de punts en el seu caseller final. En el primer exemple, els sevillans només van sumar quatre punts dels últims 21, la qual cosa va permetre que l’Espanyol —que estava en descens en la jornada 31— l’avançara. Això sí, després de fer els catalans quasi un ple amb 17 punts sumats en eixe mateix temps. En el segon, els aragonesos únicament van sumar-ne nou de 21, una xifra insuficient per a eixir del pou.

Per la seua banda, el club que ha baixat en este últim quart de segle amb una puntuació més alt ha sigut el Dépor en la 2010/11, amb 44 punts. Això sí, en este últim cas, els de la Corunya —que en la jornada 31 tenien també 35 unitats en la taula, les mateixes que ara el València— només van sumar huit punts en el tram final, mentres que el Màlaga va escapar-se’n des del penúltim lloc amb un 16 de 21.

Perquè este hipotètic cas es repetira en esta ocasió, l’Elx —amb goal-average guanyat contra els de Corberán— i l’Alabés haurien de sumar-ne 12 més dels que tenen; el Mallorca i el Sevilla haurien d’afegir-ne 11, i el Rayo, 10. Unes puntuacions quasi impossibles, més encara amb partits encara pendents com un Elx-Alabés, un Alabés-Mallorca o un Alabés-Rayo.

El calendari del València CF

I què té el València CF en el camí per a aconseguir eixos 44 punts que el salvarien excepte catàstrofe? La resposta són dos partits contra rivals directes —el citat Mallorca este dimarts i un Rayo Vallecano, en plena batalla per la Conference, en la jornada 36— que haurien de ser els sis punts garantits per a evitar sofriments. Al costat d’ells, els xocs este pròxim cap de setmana contra el Girona a Mestalla o contra l’Athletic en la jornada 35 a San Mamés són a priori les altres opcions plausibles per a sumar, a l’estar els dos conjunts, hui dia, a tir de tres punts.

L’última opció viable, potser, seria l’Atlètic de Madrid, ja que el xoc amb els del Cholo es jugarà a Mestalla i enmig dels dos partits contra l’Arsenal de les semifinals de Champions. La Reial Societat al Reale Arena i el Barça a Mestalla, d’altra banda, seran les últimes bales per a un equip que ha de començar a sumar de tres en tres des de hui.

Suscríbete para seguir leyendo