Alfredo Sanzol explora la germandat i el dol en ‘La última noche con mi hermano’

La última noche con mi hermano, el nou muntatge escrit i dirigit per Alfredo Sanzol, produït pel Centre Dramàtic Nacional i el Teatre Nacional de Catalunya, es podrà veure este cap de setmana en el Teatre Principal . L’obra clausura el cicle “Poètiques del dol”.

Amb esta estrena a València, Sanzol torna a situar en el centre de la seua dramatúrgia els vincles familiars, la fragilitat humana i la convivència entre el dolor i l’humor. La última noche con mi hermano s’endinsa en la història de Nagore, una dona diagnosticada de càncer, i del seu germà Alberto, incapaç, en un primer moment, d’acceptar la malaltia i la imminència de la mort. Al seu voltant s’articula una xarxa familiar composta per Ainhoa, parella d’Alberto; els seus fills, Nahia i Oier; i Claudio, germà d’Ainhoa. El resultat és un retrat coral de tres parelles de germans que afronten de manera molt distinta la germandat, la cura i el comiat.

Un dels grans atractius del muntatge residix en el seu repartiment. Elisabet Gelabert, Ariadna Llobet, Nuria Mencía, Biel Montoro, Jesús Noguero i Cristóbal Suárez donen vida a esta família travessada per la malaltia i la pèrdua i sostenen una peça en la qual Nagore, la germana que viu a soles, es convertix en l’eix emocional de la trama. Encarnen diferents maneres d’entendre l’afecte fratern i acompanya un text que exigix transitar registres emocionals complexos, des de la cruesa del dol fins a l’aparició inesperada de la comicitat.

Eixe equilibri entre dolor i humor connecta de ple amb l’univers creatiu d’Alfredo Sanzol, un dels dramaturgs i directors més reconeguts de l’escena espanyola contemporània. L’autor mateix ha explicat que el germen de l’obra va nàixer de la conversa amb una amiga, que li va relatar com passar l’última nit amb el seu germà abans de la seua defunció va transformar per complet la seua manera d’entendre la vida i la mort. “Quan l’escoltava, es va encendre dins de mi este títol: La última noche con mi hermano”, ha assenyalat Sanzol, que va trobar en eixe testimoniatge una matèria dramàtica en la qual convivien la pèrdua terrible i les sensacions més estranyes, incloses aquelles vinculades a la comicitat.

La peça s’inscriu així en una trajectòria autoral marcada per un llenguatge propi, l’ús de l’humor com a ferramenta d’indagació emocional i una constant busca formal per a abordar conflictes íntims i socials. Sanzol ha sigut distingit amb el Premi Nacional de Literatura Dramàtica per La respiración i amb el Premi Valle-Inclán de Teatre per La ternura, a més d’haver rebut el Premi Príncep de Viana de la Cultura, el Premi de Teatre de la Comunitat de Madrid i huit Premis Max de les Arts Escèniques.

L’arribada d’esta producció al Teatre Principal reforça, a més, la dimensió institucional del projecte. La última noche con mi hermano està impulsada pel Centre Dramàtic Nacional, la primera unitat de producció teatral creada per l’INAEM en 1978, la labor de la qual ha sigut clau en la difusió i consolidació de la dramatúrgia contemporània, amb especial atenció a l’autoria espanyola actual.

L’IVC tanca “Poètiques del dol” amb una obra que combina densitat emocional, escriptura d’altura i un sòlid treball interpretatiu, i que confirma Alfredo Sanzol com una de les veus essencials del teatre espanyol actual.

Suscríbete para seguir leyendo