El pla d’horta de València permetrà transformar naus de zones degradades en vivendes

La unificació de criteris entre el Pla general de València i el Pla d’acció territorial de l’horta s’ha materialitzat en un projecte que el Govern municipal tramitarà hui en la Comissió d’Urbanisme per a oferir seguretat jurídica i, no menys important, flexibilitzar els usos dels terrenys agrícoles degradats en la ciutat. De moment, este nou pla se sotmetrà a informació pública durant 45 dies perquè els barris i col·lectius hi facen les seues al·legacions.

Com va avançar ahir Levante-EMV, esta adaptació del PGOU al Pla de l’horta permetrà convertir alqueries en hotels o crear allotjaments nous en terrenys amb menys protecció. També donarà més marge a altres negocis d’economia agrària com els hivernacles o les granges professionals, i cedirà espai als aparcaments dissuasius que es munten al costat de noves estacions de bus com les que es plantegen a Empalme o València Sud.

Així mateix, una altra de les novetats que el Cap i Casal podrà abraçar és la figura dels enclavaments de recuperació de l’horta (ERH), prevista en el PAT de l’horta de 2018, però que el planejament de la ciutat bloquejava per imposar-se com la normativa ambientalment més restrictiva quant als canvis d’ús.

Per norma general, el Pla general prohibix transformar en cases edificis que originalment no tenien tipologia de vivenda. No obstant això, en els enclavaments mencionats, s’autoritza este canvi per a “erradicar” construccions industrials o activitats incompatibles amb l’entorn agrícola. Així, en terrenys degradats que compten amb edificacions en situació de ruïna o mal estat de conservació —o bé en els sòls segellats amb escassa o nul·la presència de construccions—, el pla d’adaptació permetrà convertir naus en vivendes, però amb una sèrie de restriccions.

En concret, el propietari de l’edificació haurà de recuperar obligatòriament per al cultiu almenys dos terceres parts de la superfície total de la parcel·la. L’ús residencial només podrà implantar-se en el sòl restant. La nova edificació o rehabilitació no podrà superar la superfície de la petjada que ja ocupava la nau original, amb una altura màxima de planta baixa més una planta. I els usos compatibles amb les naus seran els de vivenda unifamiliar aïllada o residencial comunitària, i quedaran prohibits els blocs de pis o les tipologies pròpies d’urbanitzacions.

La mesura està pensada per a aquells solars a on el cost d’eliminar l’asfalt siga tan elevat que l’activitat agrícola no puga amortitzar-lo, i l’ús residencial incentive la regeneració de l’horta degradada. Amb el Pla general de 1988, estes naus inapropiades en zona d’horta estaven abocades al derrocament o a l’abandó.

Rehabilitació

També en l’àmbit residencial, el pla d’adaptació flexibilitza la rehabilitació de vivendes en l’horta, al passar del bloqueig del PGOU a un text que busca fer valdre l’arquitectura tradicional mitjançant obres anteriorment restringides. En este sentit, amb l’entrada en vigor de l’homologació de textos, que en la pràctica funcionarà com una norma nova, es permetrà la rehabilitació i l’ampliació de vivendes legals o legalitzables en fins a 200 metres quadrats totals. I per a la intervenció en vivendes d’horta degradada no serà necessari l’informe previ de la Conselleria, llevat que la vivenda estiga catalogada. Amb tot, qualsevol rehabilitació en l’horta haurà de respectar la tipologia tradicional i potenciar l’ús agrari de la parcel·la lliure.

Suscríbete para seguir leyendo