El Llevant s’encomana a la màgia del Ciutat per a batre el Sevilla

Quan hi ha partits que marquen una temporada, Orriols multiplica la seua essència i es convertix en un estadi el clima del qual aconseguix nivells intangibles, a l’altura de les grans cites i, sobretot, de les necessitats del seu Llevant, immers en la baralla per eludir el descens i conscient que la força de la seua gent és el millor trampolí cap a l’anhelada permanència. Sempre hi ha dies marcats en el calendari. Dates que marquen records tant inoblidables com desastrosos.

No obstant això, el Ciutat de València, que arrossega un ascens construït des de la seua fortalesa, es prepara per a convertir la final contra el Sevilla en un duel per a la història. D’aquells que passen a la posteritat. D’aquells dels quals te’n recordes perquè, gràcies a victòries com la que sospira l’equip de Luís Castro, es va aconseguir una salvació heroica. Queden poques dates per a finalitzar la competició i el Llevant, segons avancen les jornades, se sent més en disposició d’assaltar una de les places que atorga una temporada més en l’elit. Li és igual quina siga. Com si és l’última de totes i s’aconseguix de la manera més rocambolesca possible. Està convençut que ho pot aconseguir. I més, si, com de costum des del dia que va arrancar la Lliga, la seua gent li fa costat com si s’acabara el món. La seua afició és la primera que hi creu i així ho demostren les estadístiques, ja que l’equip de Luís Castro suma 10 punts dels últims 12 com a local. I, malgrat ser entre setmana, ja que la marea granota no necessita incentius per a acudir en massa al coliseu d’Orriols, no fallarà a una cita en què no hi ha marge d’error.

Després de refer-se dels resultats favorables procedents de rivals directes en l’última jornada, i sumar tres punts transcendentals contra el Getafe per a seguir en la lluita, al Llevant se li presenta una oportunitat d’or per a reduir la distància d’un partit a una diferència pràcticament irrisòria segons les mesures sobre les quals ha navegat durant tota la temporada.

Mirant a altres partits

La derrota de l’Alabés al Bernabéu li permet visualitzar zona de permanència a la mateixa distància que fa pocs dies, a l’espera de si l’Elx aprofita les rotacions massives que presentarà al Martínez Valero l’Atlètic de Madrid. Circumstància que va aprofitar el Sevilla, pròxim adversari, la jornada passada, però que xafarà el Ciutat de València en un context totalment diferent: contra un rival famolenc i davant d’un públic entregat amb l’objectiu de la salvació.

No obstant això, l’al·licient del xoc residix en la banqueta sevillana, habitada per un Luis García que va passar d’arrabassar-li al Llevant l’ascens en 2023 a lluitar cos a cos per quedar-se en Primera Divisió, quasi cinc mesos després de rebutjar l’opció d’entrenar els granotes i ser el referent que guie l’equip llevantinista cap a la permanència.

Tot el que va poder reviure Luis García, entrenador que va passar a la història del club després d’aconseguir l’ascens de 2010 i mantindre’l una temporada més tard, ho està experimentant un Luís Castro que no va posar excuses a l’hora de prendre els comandaments de la nau granota. Gràcies a la seua metodologia i al seu criteri futbolístic, el Llevant somia amb una salvació a la qual Roger Brugué es vol sumar coste el que coste, però encara haurà d’esperar malgrat estar a punt d’entrar en convocatòria.

Suscríbete para seguir leyendo