“Virgin Mary, please become a feminist”: la reivindicació sufragista broda un pont amb el feminisme contemporani en el Centre del Carme

De la cosa domèstica a la resistència. De la cosa íntima a la reivindicativa. De la importància de la lluita de les sufragistes britàniques a inicis del segle XX a la dels moviments del femenisme contemporani, des del #MeToo fins a col·lectius com LasTesis, Pussy Riot o Femen. I tot això amb el brodat i l’art tèxtil com a “pont”. Eixos són els puntals sota els quals obri les portes, des de demà i fins al 28 de juny, en el Centre del Carme de Cultura Contemporània (CCCC), l’exposició “The Subversive Stich”, de l’artista murciana María Carbonell, que ha utilitzat els teixits, símbols o colors que van llegar aquelles marxes al Regne Unit per a establir una “connexió” amb el present mitjançant una sèrie d’estendards moderns. Els mateixos que mostren com els “moviments socials no són estàtics, sinó que van fluint” i que cal “fer una revisió al passat per a aprendre”.

A través de missatges actuals com “It is a dress, not a yes”, “I am a woman, not an object” o “Virgin Mary, please become a feminist” il·lustrats en estendards no tan allunyats d’aquells que es podien veure a Brighton o Edimburg en les dos primeres dècades de 1900, l’exposició tix eixe vincle entre els dos moments històrics. Com ha reivindicat en la presentació de l’exhibició l’artista mateixa —que ha estat acompanyada del director gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, Nicolás Bugeda, i de la cocomissària d’esta, Marisol González-Reforma—, eixos objectes fets amb ras, vellut o setí mostren com “el brodat, un llenguatge que estava associat a eixe espai domèstic i femení, ix per primera vegada a l’espai públic per a reivindicar el dret al vot”.

Un tapís amb vincle social i personal

No són eixes banderes, però, les úniques connexions entre els dos contextos. Enfront de l’entrada, un enorme tapís servix com a llenç d’eixa genealogia de dones. Dividida en cinc trams, dos parts —la primera i la tercera— fan referència a eixe moviment sufragista britànic, dos més —la segona i la quarta— vinculen artistes de la Bauhaus com Anni Albers o Gunta Stölzl, que “van ser capaces de subvertir el que significa l’art tèxtil i convertir-ho en llenguatge artístic, separant eixa jerarquia que hi havia entre art i artesania”. Finalment, el quint fragment va vinculat a l’essència de Matilde Calvo Rodero per “dignificar eixes arts decoratives”. Tot, en una peça especialment personal per a l’artista, ja que l’ha brodada al costat de la seua mare mitjançant “els bastidors que ella va heretar de la meua àvia”.

Més enllà dels teixits, la mostra es completa amb peces que continuen parlant del tèxtil a través de la pintura —amb referències a figures com Artemisia Gentileschi— o el cos, que, “encara que no es veja tant, té un paper important”. El motiu, de nou, evoca aquelles primeres marxes en les quals les sufragistes els van utilitzar “com eixes ferramentes de reivindicació política i social, sent els que sostenen les banderes en les marxes”.

Composició “meravellosa”

Per a Bugeda, l’exposició —que té el seu origen en la investigació que Carbonell va dur a terme dins d’una residència artística en Las Cigarreras d’Alacant— és “magnífica per eixe treball de l’ús del tèxtil tan cuidat, especialment a Alacant, per a fer una composició que és una meravella”, i s’emmarca dins d’eixa aposta del Consorci de Museus per la “potenciació de disciplines artístiques que havien estat acantonades” en la seua aplicació contemporània i en el suport a la creació de la institució.

Per la seua banda, González-Reforma —comissària juntament amb Isabel Tejeda— ha valorat el treball de l’artista, que “arreplega tot este treball que han fet les nostres dones, la seua reivindicació, la seua història, i les posa en diàleg amb lemes de col·lectius contemporanis i feministes”. “El fet de teixir significa també unir, reparar i, també, fer valdre eixa herència que han utilitzat moltes altres per a manifestar-se, i que un gest tan pacífic com brodar té una potència simbòlica bastant gran”.

Suscríbete para seguir leyendo