El Llevant UE vol assaltar la permanència a Cornellà

La circumstància classificatòria del Llevant li impedix festejar en gran el seu triomf vital contra el Sevilla. No només el calendari estreny. També un descens que els de Luís Castro volen evitar coste el que coste. Arguments oferixen per a creure que la salvació és possible, fruit del que oferixen des de la gespa i la implicació que transmeten cada vegada que s’enfunden l’elàstica llevantinista. Ja siga per la idiosincràsia del club, indestructible com a pocs en el món, o per les experiències i els valors que impregnen els que més temps porten en el vestuari, ningú tira la tovallola en el Ciutat de València. Si el Llevant se salva serà, sobretot, per com un equip va desafiar els pronòstics que el condemnaven a Segona per a brindar una de les permanències més heroiques que es recordaran en l’elit.

Pròxima parada a Cornellà

L’RCDE Stadium serà la pròxima parada de l’equip llevantinista cap a la salvació. Dos anys han passat des de l’última vegada que el Llevant va xafar territori periquito i moltes coses han canviat des de llavors. El partit, de fet, arriba quatre dies després que Dela complira cent partits com a granota, abans de xafar el camp a on va marcar la seua primera diana amb el Llevant. A ningú se li va passar pel cap, i més dins d’un club tocat econòmicament i moralment pel no ascens contra l’Alabés, que futbolistes amb personalitat, caràcter i multitud de facultats no només defensives, sinó també ofensives, farien carrera a Orriols. Malgrat això, Dela va projectar en l’RCDE Stadium el que és hui dia: un central resilient, expeditiu, amb instint de davanter i que s’ha convertit en una de les cares visibles de la reacció del seu Llevant cap a la permanència.

No obstant això, les primeres cuejades del ‘4’ granota van contrastar amb un partit que va quedar gravat en la retina d’aquells que van viure la travessia pel desert dels llevantinistes. Amb 2-2 en el marcador, Arcediano Monescillo va ignorar una mà de Keita Balde dins de l’àrea en el minut 94 que, en la jugada posterior, es va traduir en un penal a favor de l’Espanyol per mà d’Álex Muñoz, transformat per Martin Braithwaite. Un va ascendir i l’altre es va quedar, un any més, en Segona. Els dos es retroben, enguany, en la màxima categoria del futbol espanyol amb dos tendències molt diferents: el Llevant en descens, però amb dos triomfs seguits que el fan somiar amb la permanència, i l’Espanyol amb els resultats radicalment en contra després de 15 partits sense conéixer la victòria. Dinàmica que li ha fet preocupar-se per un descens que, el mes de gener, era remot. Amb Brugué pujant-se a l’autobús després de recuperar-se del seu trencament al lligament lateral extern del genoll esquerre, encara que sense opcions d’eixir des de la partida, el Llevant s’enfronta a l’Espanyol conscient que la seua tendència és alcista i que el mal moment del rival pot donar-li l’impuls necessari per a agarrar-se a la permanència. Cada punt que sume serà ben rebut, però tot el que no siga sumar de tres alentirà la seua escalada. No obstant això, el Llevant està en condicions d’assaltar l’RCDE Stadium i tot el que se li pose per davant. De raons, no li’n falten.

Suscríbete para seguir leyendo