El Congrés tombarà la pròrroga dels lloguers i situarà arrendadors i inquilins en uns llimbs legals

El Congrés dels Diputats previsiblement tombarà el reial decret llei aprovat pel Consell de Ministres el mes passat per a prorrogar fins a dos anys els contractes de lloguer la data de finalització dels quals culminara a finals de 2027. Amb la previsible abstenció del PNB i la negativa de PP, Vox i Junts a esta norma impulsada per l’ala de Sumar, s’obrin uns llimbs legals en què conviuran contractes regulats per la llei d’arrendaments urbans i d’altres els termes dels quals es regiran per esta normativa derogada, la qual cosa, amb una alta probabilitat, es traduirà en una guerra en els tribunals entre arrendadors i inquilins.

L’executiu va aprovar, el passat 21 de març, dos decrets, un amb tot el paquet de mesures de resposta econòmica a la guerra de l’Iran i un altre només amb la pròrroga dels contractes de lloguer durant dos anys, una exigència de la part d’extrema esquerra dins del Consell de Ministres per a donar suport a l’altre. Ja en la seua presentació, Pedro Sánchez va insistir que no comptava amb els suports parlamentaris per a convalidar-ho. No s’equivocava el president del Govern.

Què passarà ara?

A partir d’ara s’obrin diversos escenaris. El primer i més senzill és el d’aquells inquilins el contracte dels quals no vença dins del termini del reial decret llei, per als quals no ha canviat res. Tampoc per als que sí que culminen el seu lloguer en eixes dates, però no notificaren als seus arrendadors que s’adherien a la pròrroga: ara ja no poden fer-ho, perquè la norma que ho emparava ja no està en vigor.

Però, què passarà amb els que sí que ho van demanar? A priori, “des de la seua publicació en el BOE, el reial decret llei entra en vigor de manera immediata i desplega plens efectes jurídics, per la qual cosa resulta aplicable durant tot el període que estiga vigent, amb independència de la seua posterior convalidació o no pel Congrés”, explicaven fonts jurídiques fa unes setmanes.

No obstant això, hi ha altres veus que aposten pel contrari i assenyalen que ara els arrendadors podrien respondre assenyalant que no accepten esta pròrroga. Això situa alhora dos escenaris. Els contractes la data de finalització dels quals era entre el 22 de març i el 28 d’abril, i un segon grup, del 28 d’abril fins al 31 de desembre de 2027. Els primers sí que comptarien amb la salvaguarda, però els segons no, expliquen noves fonts consultades. En qualsevol cas, les diferents veus són prudents i no s’atrevixen a fer valoracions públiques.

El que sembla clar és que això acabarà en una guerra judicial, ja que molts arrendadors pledejaran en els tribunals perquè esta pròrroga no siga efectiva. Però no hi haurà una resposta clara fins d’ací a diversos mesos, ja que primer es pronunciaran jutjats de primera instància, però, fins que no hi haja recursos i no dicte sentència una instància superior, no es crearà una jurisprudència aplicable.

Suscríbete para seguir leyendo