Trump rebutja el pla de pau de tres fases de l’Iran que deixa el programa nuclear per al final

El president estatunidenc, Donald Trump, no està satisfet, segons fonts estatunidenques, amb l’última proposta realitzada per l’Iran per a posar fi a la guerra a l’Orient Mitjà, que va començar fa just dos mesos, el 28 de febrer, quan Israel va aconseguir assassinar per sorpresa el llavors líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei.

Este pla de pau, presentat dissabte durant la visita del ministre d’Exteriors iranià, Abbas Araghchi, al Pakistan, preveu tres fases. Primer, firmar un final definitiu de les hostilitats per a després, en segona instància, garantir l’alçament del bloqueig imposat pels dos països en l’estret d’Ormuz, per a on passava, abans del conflicte, el 20 % del total mundial del comerç de cru i gas. Només després de tot això, l’Iran i els EUA entrarien a negociar sobre el programa nuclear iranià i el futur dels 440 quilos d’urani altament enriquit que posseïx la República Islàmica. Washington reclama que Teheran entregue este material, ja a un nivell molt pròxim al necessari per a desenrotllar la bomba atòmica. Segons les estimacions de l’Agència Internacional per a l’Energia Atòmica (AIEA), l’Iran posseïx urani suficient per a armar 10 bombes.

“No negociarem a través de la premsa. Hem sigut molt clars des de l’inici sobre quines són les nostres línies roges”, va dir, la matinada d’este dimarts, la portaveu de la Casa Blanca, Olivia Wales. Estes línies roges les ha posat constantment Trump: l’Iran no pot tindre l’arma nuclear, ni pot enriquir a nivells pròxims als necessaris per a fer-la. El país persa, en l’últim any, va arribar a desenrotllar urani a un 60 % de puresa. Per a l’energia nuclear d’ús civil, a penes en cal un 3 %.

Negociacions encallades

Des del cap de setmana, quan Trump va cancel·lar el viatge del seu cap negociador, Steven Witkoff, i el seu gendre, Jared Kushner, a Islamabad, les negociacions han passat a una fase de llimbs en què no és clar si hi haurà una altra ronda de converses cara a cara.

El Pakistan, però, assegura que l’intercanvi de missatges entre Washington i Teheran continua, encara que les perspectives són agres. La guerra, dos mesos després del seu inici, ha quedat suspesa, sense bombardejos ni atacs, però tampoc solució a la vista.

Ormuz continua tancat —molt a pesar de la salut de l’economia mundial— i els EUA i l’Iran mantenen les seues enormes distàncies sobretot en l’estatus futur de l’estret, compartit per Teheran amb Oman, i el programa nuclear. La República Islàmica assegura que el seu urani enriquit és el seu “patrimoni nacional”, i que l’enriquiment és el seu “dret sobirà”. Amb tot i això, ni Trump ni el lideratge iranià han mostrat en els últims dies massa ganes de tornar a les hostilitats.

“Trump va demanar negociacions perquè els EUA no va aconseguir cap dels seus objectius durant la guerra. Estem estudiant la petició”, va dir este dilluns Araghchi des de Sant Petersburg, a on es va trobar amb el president rus, Vladímir Putin.

Suscríbete para seguir leyendo