La Fira del Llibre obri les portes “més enllà de les xifres” en una aposta per la qualitat i les llibreries independents

El sol característic que acostuma a brillar durant la Fira del Llibre no ha fallat este matí durant la inauguració de la seua 61a edició. El bon oratge ha regnat en la primera jornada d’una fira que s’estendrà fins al 10 de maig, amb dos caps de setmana inclosos, però amb una previsió meteorològica per a este pont que genera una certa inquietud en l’organització. Davant d’eixa incertesa hi ha la certesa que tornarà a ser una trobada literària de rècord, d’acord amb les casetes i els expositors, que superen els 140, i l’assistència, que no ha deixat de créixer en els últims anys. En el tradicional passeig Antonio Machado dels Jardins de Vivers de València, este matí, els principals assistents han sigut xiquets i xiquetes de diversos col·legis, que no han deixat d’acostar-se a les llibreries i buscar els seus contes i novel·les favorites.

En este matí d’inauguració, les autoritats han oficialitzat esta obertura de portes amb tots els agents culturals implicats. La consellera de Cultura, Carmen Ortí, ha recorregut els expositors acompanyada pel director de la Fira del Llibre, Pau Pertegaz; la presidenta de la fundació, María Bravo, i el president del Gremi de Llibrers, Juan Pedro Font de Mora, al costat del director general de Cultura, Miquel Nadal, i el diputat provincial de Cultura, Paco Teruel. Hi han participat també la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Verònica Cantó, així com el rector de la Universitat de València, José Luis Gandía.

Estos càrrecs públics han acompanyat la pregonera d’enguany, la catedràtica en Filologia Catalana Gemma Lluch, que ha fet un repàs de les funcions i dels efectes que té la lectura: connectar-nos a la història, transmetre valors, llegir com a pràctica social i llegir per a conéixer el món, a més de plantejar-li un repte al cervell en l’aprenentatge i la concentració. “Però, a més, la lectura ens anivella a tots culturalment i, sobretot, llegim per a ser millors persones”, ha conclòs.

Això no obstant, ha sigut Font de Mora qui ha establit les bases del que esta Fira del Llibre ha de ser. Principalment, ha d’evitar morir d’èxit, després de les últimes edicions, en les quals s’han polvoritzat eixos rècords, i, de fet, llevat que la pluja ho impedisca, podria tornar-ho a fer enguany. “Hem crescut molt, però hem de posar la qualitat per damunt de la quantitat, fomentant les llibreries independents, més enllà de les xifres, perquè elles són el fet diferencial de la nostra fira”, ha assenyalat.

A més, el president del Gremi de Llibrers ha recordat que estes llibreries són el teixit dels barris, “un refugi per al contacte humà, un pont entre distribuïdors, autors i públic i una ferramenta d’aprenentatge per a una consciència crítica”.

Inauguració de l’edició 61 de la Fira del Llibre de València

Ver galería

També María Bravo ha intervingut per a posar sobre la taula el caràcter mediterrani de la Fira del Llibre de València, en la qual s’aposta “per la diversitat i la pluralitat”, dos fets diferencials en relació amb altres fires que servixen, a més, com un horitzó cap al qual avançar. Ha reivindicat el bilingüisme de València i com això, en si mateix, és un estímul per a la internacionalització de la cosa local, amb una fira que atorga premis a l’escriptora francomarroquina Leïla Slimani enguany o a Theodor Kallifatides en 2025. “La Mediterrània és més que una mar, és un pont entre continents i una mescla de diverses cultures; és l’origen del llibre, ací va nàixer l’abecedari, el papir i les religions, i sobre estes aigües es va erigir la biblioteca d’Alexandria”, ha conclòs.

Quarta autonomia en producció editorial

La consellera Carmen Ortí ha posat xifres més concretes al que la Fira exposa. “No només és un esdeveniment festiu —ha dit—, sinó que celebrem la fortalesa d’un sector resilient, solidari i que avança cap a l’estabilitat”, i ha explicat que la Comunitat Valenciana és la quarta autonomia en producció editorial, amb el 8,2 % del total nacional de llibres editats. De l’inici de l’any ençà, Ortí ha assegurat que s’han editat 1.900 llibres en castellà i 600 en valencià, tots pel 97 % de les editorials que són microempreses. “És, per tant, un sector artesà que necessita un suport institucional fort; en eixe sentit, treballem en un pla estratègic de subvencions per a la promoció editorial i l’activitat cultural en llibreries i per a l’adquisició de material bibliogràfic”, ha assegurat.

Suscríbete para seguir leyendo