‘Badke(remix)’: la dansa palestina com a resistència i explosió vital arriba al Principal

Badke(remix) és una inversió conscient del dabke, la dansa folklòrica palestina que servix com a columna vertebral del projecte. L’obra, que es podrà veure com a clausura del Festival 10 Sentits en el Teatre Principal, té el seu origen en un procés d’intercanvi iniciat fa uns anys amb el coreògraf belga Alain Platel i la companyia Les ballets C de la B. Si bé la peça original va recórrer el món sota una mirada europea, esta versió nova—denominada remix— reclama l’autoria artística íntegra per a les mans palestines. Sota la direcció d’Amir Sabra i Ata Khatab, l’obra es despulla d’etiquetes per a convertir-se en un crit col·lectiu.

La inclusió d’esta peça en la programació no és casual i respon directament al lema d’esta XV edició. En un context global de destrucció del territori, migracions forçoses i impacte ecològic, Badke(remix) actua com una metàfora de l’arrelament. Mentres la terra és erosionada i els paisatges transformats per la violència o l’explotació, el cos dels ballarins es convertix en l’últim territori sobirà. El fet de picar de peus contra el terra en el dabke és una reafirmació de la presència en una terra que intenten esborrar; és una resposta humana a la degradació d’un entorn geogràfic i social asfixiat.

Sobre l’escenari, deu intèrprets amb formació en dansa contemporània, hip-hop i capoeira trenquen amb la rigidesa acadèmica. Badke(remix) és una explosió d’alegria col·lectiva que a penes es troba en la dansa contemporània occidental, sovint bolcada en la individualitat. Ací, el grup és el cos, i el ball és una afirmació de pertinença.

A través d’esta “versió contemporània de la tradició”, la peça planteja preguntes: com es pot qüestionar un ball folklòric sense allunyar el poble? Encara que l’obra desborda energia i vitalitat, el Festival 10 Sentits convida l’espectador a mirar més enllà de la celebració. Sota la superfície festiva es filtren els clevills d’una realitat marcada per l’ocupació, el control social i les tensions internes.

“La dansa ací no és només art, és un acte de resistència política i emocional. És l’aire que entra per les escletxes d’una casa mal aïllada, que ens recorda que, malgrat tot, la pulsió de vida preval”, assenyala la directora artística del festival, Meritxell Barberá.

Amb esta actuació, el Festival 10 Sentits tanca el seu quinzé aniversari reafirmant la seua aposta per creadors que utilitzen el moviment per a connectar comunitats i reclamar el seu lloc en un món globalitzat i amenaçat.

Suscríbete para seguir leyendo