El Cant de la Carxofa protagonitza una tesi doctoral

La tradició centenària que descendix des de l’alt d’una església convertida en símbol identitari fa ara el salt a la investigació acadèmica. El Cant de la Carxofa, una de les manifestacions festives més singulars de la Comunitat Valenciana, protagonitza la primera tesi doctoral dedicada íntegrament al seu estudi a Alaquàs, amb la mirada posada en la seua preservació i transmissió a les noves generacions.

El director de l’Orquestra de la Unió Musical d’Alaquàs i del conservatori del municipi, Enric Parreño, ha presentat la primera tesi doctoral sobre el Cant de la Carxofa, un treball que culmina quasi cinc anys d’investigació en el doctorat en Art. El seu estudi se centra en la història, l’anàlisi i l’aplicació didàctica d’esta manifestació cultural i musical.

Història i evolució

La investigació, dirigida per Ana María Botella, aborda el cant des d’una perspectiva històrica, musical i pedagògica, amb l’objectiu d’analitzar la seua evolució, la seua estructura i les seues possibilitats educatives. Segons el mateix autor, el treball “oferix una mirada més completa i contextualitzada del cant a través d’una visió interdisciplinària”, al mateix temps que proposa adaptacions musicals, recursos digitals i estratègies pedagògiques per a facilitar la seua inclusió en contextos educatius diversos.

El Cant de la Carxofa a Alaquàs

L’experiència personal de Parreño l’ha portat a centrar el seu estudi en el seu municipi, Alaquàs, i en el procés de selecció de l’àngel que canta els motets, encara que el Cant de la Carxofa també es conserva en altres localitats de l’Horta Sud, la província i en uns certs barris de València. En este sentit, l’investigador destaca que “la transmissió entre generacions ha permés la seua supervivència”.

Un dels aspectes que més interés ha despertat en el músic és l’origen “incert” del cant. El motet s’atribuïx a Rigoberto Cortina en 1854, quan a penes tenia 11 anys, encara que Parreño apunta que “fa pensar si es tracta d’una creació original o si va copiar un model de Glòria a Déu que ja existia”.

Recursos educatius

Des de l’àmbit educatiu, l’estudi analitza els materials disponibles per a la seua ensenyança, com auques, partitures per a piano i orquestra, així com adaptacions per a instruments escolars com la flauta dolça. L’objectiu és facilitar la transmissió del cant entre l’alumnat i assegurar la seua continuïtat.

En este sentit, Parreño ha analitzat el procés de selecció de la “veu blanca” de l’àngel que canta els motets i que a Alaquàs es fa entre els alumnes dels centres educatius, amb l’escola de la Unió Musical d’Alaquàs. Els xiquets que no són seleccionats formen part també del cor de la Carxofa. “Any rere any, les xifres d’assistència creixen, així com el nombre de famílies interessades en el fet que el seu fill o filla siga àngel”, assenyala en la tesi.

En el pla etnogràfic, subratlla el fort arrelament d’esta tradició i l’“esforç de la societat civil” per mantindre-la viva, gràcies al treball d’institucions, associacions, l’Associació d’Amics i Amigues del Cant de la Carxofa d’Alaquàs, i particulars que han contribuït a donar-li més projecció social i a reforçar la identitat local com a mitjà d’inclusió.

Reconeixements

El Cant de la Carxofa d’Alaquàs, declarat festa d’interés turístic provincial en 2010 i bé de rellevància local en 2022, aspira ara, al costat d’altres localitats de tota la província de València que han unit esforços, a ser reconegut com a bé d’interés cultural immaterial i fins i tot com a patrimoni de la humanitat, el màxim reconeixement per a esta mena de manifestacions culturals. Parreño considera que la tesi pot ser un altre incentiu més per a aconseguir esta declaració en la qual treballen des de fa anys.

Suscríbete para seguir leyendo