La “memòria” del geni del teatre Enrique Rambal es reivindica en la UV i en La Filmoteca de València

Innovador, talentós, geni o renovador. Qualsevol d’eixos adjectius servirien per a definir la trajectòria d’Enrique Rambal, una figura de gran rellevància per al teatre valencià, nacional i internacional en el segle XX. Malgrat tindre un èxit que el va portar a omplir autobusos per a veure les seues obres en els anys vint i trenta, hui el seu talent ha quedat soterrat pel pas del temps. Una realitat, la de l’oblit i la conseqüent lluita per traure’l d’este, que entre este dijous i el mes de juny agafa un nou impuls a través de la Universitat de València (UV) i La Filmoteca de València.

Seminari per la seua figura

Dins d’una sèrie d’homenatges amb motiu dels 70 anys de la seua mort, hui, la Facultat de Geografia i Història acull el seminari “Actor Rambal. Eixe geni oblidat”. Un acte amb el qual, segons explica a este diari Francisca Ferrer Gimeno —autora d’una tesi doctoral sobre la seua figura dins del teatre valencià de la primera mitat del segle XX—, es busca “recuperar la memòria a través d’una figura que va ser tan important en el teatre nacional i internacional”. “Malgrat que és tan pròxima com la del segle passat, hui, eixa memòria està anul·lada per tot el que ha passat des de llavors i per les tecnologies”, reivindica l’experta en la vida de l’artista i participant també hui en el certamen universitari amb la xarrada “El teatre d’Enrique Rambal entre 1910 i 1956”.

No és, però, l’única intervenció que s’ha pogut escoltar al voltant de l’artista originari d’Utiel i el seu context. No en va, en el seminari —al qual han assistit diversos estudiosos del teatre— han participat els professors de la UV Jesús Peris i Ramon X. Rosselló, que han sigut els encarregats de dur a terme dos exposicions, una lligada al teatre valencià dels anys trenta del segle XX —amb èmfasi especial en figures com la del dramaturg Fausto Hernández Casajuana— i una altra centrada en el teatre valencià en els anys quaranta i cinquanta del segle XX i com les obres en valencià van ser reprimides durant la dictadura. A més, el certamen ha comptat amb una intervenció titulada “Rambal, en la memòria”, a càrrec d’una altra figura com Rodolf Sirera, i un debat sobre Rambal en l’actualitat.

Projeccions en La Filmoteca

El record d’Enrique Rambal i el seu “teatre molt popular” també es mantindrà via exposició en la mateixa Facultat de Geografia i Història durant este mes i arribarà en juny a La Filmoteca de València. Sobre això últim, Ferrer avança que el dia 9 hi haurà una “projecció especial de l’única pel·lícula de Rambal que es conserva i que està restaurada”, un metratge que s’oferirà després d’una breu introducció sobre el perquè de la seua projecció i la rellevància de la pel·lícula.

L’endemà, el 10, la pel·lícula que es projectarà en l’enclavament de la plaça de l’Ajuntament serà Los restos del naufragio (1978), de Ricardo Franco, un llargmetratge protagonitzat per Fernando Fernán Gómez en el qual el personatge d’este, el mestre, s’inspira en el mateix Rambal.

Suscríbete para seguir leyendo