Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

MSC inclou Valenciaport en la seua nova ruta cap a l’Orient Mitjà

El servici desemboca en el port jordà d’Àqaba, des d’on les mercaderies es distribuïxen per carretera als països de la zona sense endinsar-se en la mar Roja

Un vaixell de càrrega d’MSC s’endinsa en la mar Roja des d’Ismaïlia, a Egipte, en una imatge d’arxiu

Un vaixell de càrrega d’MSC s’endinsa en la mar Roja des d’Ismaïlia, a Egipte, en una imatge d’arxiu / Europa Press

¿Ya nos sigues?Márcanos como medio preferente
Añádenos en Google
Jordi Cuenca

Jordi Cuenca

València

En un món convuls, especialment des que l’estret d’Ormuz està tallat al trànsit marítim a conseqüència de l’atac dels Estats Units i Israel contra l’Iran, les grans navilieres reorganitzen els seus trànsits per a tractar de superar els obstacles al seu negoci i donar servici als seus clients. És el que ha fet la principal empresa del sector en el món i la que té més trànsit en el port de València: la italosuïssa MSC.

La companyia acaba d’anunciar la posada en marxa d’una nova ruta que connectarà el nord d’Europa amb la mar Roja amb escala a València, segons el diari especialitzat en este sector El Mercantil. El primer viatge d’este servici va tindre lloc ahir, 10 de maig, des del port de la ciutat belga d’Anvers, encara que la previsió és que la rotació del servici comence a Gdansk (Polònia) i seguisca per Klaipeda (Lituània), Bremerhaven (Alemanya) i arribe a la ciutat belga, des d’on partirà cap als molls de CSP Iberian Valencia Terminal i de Hutchison Ports a Barcelona. Des dels dos, tardaran tretze i quinze dies, en cada cas, per a arribar fins a la seua destinació final en vaixells amb capacitat per a 15.000 TEU (contenidors de sis metres de longitud).

Ruta

Des dels dos ports espanyols, la ruta seguirà per Gioia Tauro (Itàlia) i Abukir (Egipte). Després de creuar el canal de Suez, arribarà a les instal·lacions de King Abdullah i Jidda, a l’Aràbia Saudita, i finalment al recinte d’Àqaba, a Jordània. La idea és que King Abdullah actue com a hub multimodal per a arribar als mercats del golf Pèrsic, que patixen el bloqueig d’Ormuz. L’objectiu, segons afirma el citat rotatiu, que cita MSC, és “proporcionar opcions d’enviament fiables, eficients i competitives, amb temps de trànsit millorats per a adaptar-se a tota mena de càrrega”. Des del recinte portuari saudita s’arribarà, mitjançant servicis de transport per carretera, al port de Dammam, que està situat en la costa d’Aràbia situada en el Golf, i, des d’allí, amb servicis marítims feeder, cap a Kuwait, l’Iraq, Bahrain i els Emirats Àrabs Units.

Un buque en el Mar Rojo, en una imagen de archivo

Un vaixell en la mar Roja, en una imatge d’arxiu / Levante-EMV

Esta nova ruta té una enorme importància tant per al port de València com per a les empreses de l’autonomia que exporten a aquells mercats, ja que d’esta manera superen l’obstacle insalvable que en estos moments suposa Ormuz, però també endinsar-se en una mar Roja vigilada pels houthis de Iemen, vinculats a l’Iran. Les dades de l’Autoritat Portuària de València ho exposen amb claredat.

Volums

El recinte valencià va transportar en l’últim any un total de 36.643 TEU a la mar Roja, més que a l’Europa atlàntica o els països del sud i l’est d’Àfrica. L’evolució interanual és negativa en un 2,65 %. La principal destinació d’estos contenidors va ser l’Aràbia Saudita, amb 23.400, seguida de Jordània (6.146) i Egipte (5.864). Altres països de la zona, com Eritrea, Sudan o Iemen, tenen una participació testimonial amb entre 202 i 325 TEU. El port saudita de Jidda, amb 23.400, és el que més trànsit amb València té d’esta part del món, seguit pel jordà d’Àqaba, amb 6.145.

El principal producte transportat entre les dos àrees són els materials de construcció, amb 7.800 TEU. També tenen molt de pes la maquinària, els productes alimentaris, els químics i els adobs. El volum de tones transportades ascendix a 502,543, amb una disminució del 21 % respecte a l’exercici precedent. De nou, la principal destinació és l’Aràbia Saudita, que acapara 319.000 tones. A continuació apareix Jordània, amb 92.700.

Suscríbete para seguir leyendo

TEMAS

Tracking Pixel Contents