Més de 1.200 membres de direccions de centres es plantegen dimitir en bloc en suport a la vaga

Han arreplegat més de 1.200 firmes. Pertanyen a membres dels equips directius dels col·legis i instituts de la Comunitat Valenciana, és a dir, directors, caps d’estudis, secretaris i vicesecretaris de centres de les tres províncies. Eixes 1.200 firmes van annexes a un manifest en el qual, des de les direccions dels centres, es dona suport a les reivindicacions de la vaga indefinida del professorat de l’educació pública valenciana. És una mesura de pressió que se suma a les protestes en el carrer i a la negociació. De pressió perquè els firmants valoren la possibilitat de dimitir en bloc dels seus càrrecs.

“La situació de vulnerabilitat que està vivint l’educació pública fa que molts equips directius es planten davant de la Conselleria”, indiquen els firmants. Són, en concret, 1.216 els que s’adherixen al manifest en suport de l’educació pública i “rebutgen frontalment la denigració que està patint l’educació”, una situació que han titlat d’“insòlita i inassumible”.

Per això, no descarten dimissions en bloc, encara que són conscients que serien “solucions radicals”. Però pensen que estan justificades per “la situació tan delicada que està vivint l’alumnat”, a més del professorat. 

Quin impacte podria tindre?

En plena vaga, la dimissió d’equips directius podria afegir complexitat al dia a dia del final de curs en les aules. Com expliquen membres d’algunes direccions, la dimissió de direccions generaria una espècie de buit de poder o, més aïna, de gestió. “La gestió dels centres pot ser caòtica”, indiquen. Els membres de les direccions han sigut mobilitzats com a servicis mínims en la parada indefinida, durant la qual ha d’haver-hi un membre de l’equip sempre en el centre.

Però, en cas de dimitir els directors, expliquen estes mateixes fonts, la resta de servicis mínims —en Primària, Secundària, Batxillerat o els diferents nivells— no tindria pautes d’actuació en les aules, unes aules en major o menor grau buides de docents a causa de la vaga. En eixe cas, seria la Conselleria d’Educació qui hauria de prendre el comandament, ja fora dictant instruccions per a la gestió o designant directors nous.

El precedent asturià

A Astúries, el mes de juny de l’any passat, les direccions de més de 70 centres del Principat van dimitir en bloc per a forçar avanços en la negociació dels sindicats d’educació amb el Govern d’Adrián Barbón. Eixa dimissió en bloc, creuen els firmants, va ser un dels “detonants” per a poder arribar a un acord que va posar fi a la vaga de docents.

En qualsevol cas, és pressió afegida en defensa d’un manifest que inclou un total de 39 reivindicacions. Entre estes, la baixada de ràtios, la major inversió en infraestructures, una millora en l’atenció de l’alumnat amb necessitats educatives especials, una reducció de la burocràcia i la recuperació del poder adquisitiu dels docents. Ara, després de quatre dies de vaga indefinida, és el moment, creuen, de “pressionar l’Administració pública, que no està vetlant per les seues tasques i està deixant de costat els centres educatius”.

Suscríbete para seguir leyendo