El bloqueig de vaixells de fertilitzants alerta el sector agroalimentari

El comerç de fertilitzants s’afona i l’alça de preus amenaça la producció alimentària pel conflicte bèl·lic a l’Orient Mitjà, que es prolonga més del previst. Mentres les associacions agràries anticipen un efecte en cadena que amenaça d’alterar els preus d’aliments bàsics de la cistella de la compra com el pa, la carn, les verdures o la llet, i molts productors deixaran de cultivar cereals, fruites i hortalisses, el sector del transport marítim pren cartes en l’assumpte.

Tal com constata un informe del Ministeri de Defensa del mes d’abril passat, este bloqueig a Ormuz no afecta només el comerç energètic del petroli i del gas, sinó també el d’altres productes i matèries primeres, com l’heli —essencial per al sector tecnològic— i els fertilitzants, necessaris per a garantir la seguretat alimentària de milions de persones. Aproximadament el 27 % de les exportacions mundials de petroli, el 20 % de les exportacions globals de gas natural liquat (GNL) i entre el 20 % i el 30 % de les exportacions globals de fertilitzants, inclosos urea, amoníac, fosfats i sofre, passen per este estret.

Per això, les navilieres i els productors de fertilitzants que operen en eixe entorn han implementat diverses estratègies per a mantindre el subministrament, encara que amb un impacte significatiu en costos i temps. Així, els productors, com Fertiglobe, han començat a utilitzar el transport terrestre per camió per a traure fertilitzants (com la urea) del Golf cap a ports fora de l’abast del bloqueig. L’Aràbia Saudita, per exemple, redirigix una part dels seus enviaments cap a la mar Roja a través d’oleoductes. Navilieres especialitzades en el transport de fertilitzants i que utilitzen vaixells de càrrega a granel han hagut d’alterar rutes. És el cas d’Ultrabulk, Wilson Sons, Manuport Logistics, J. Ronco & CIA, Naviera Murueta i Bayonnaise de Manutention Portuaire.

Comerç global

L’OCDE certifica un enfonsament històric del comerç global de fertilitzants a l’abril, coincidint amb el tancament pràcticament total de l’estret d’Ormuz, un dels principals corredors marítims mundials. I estima que prop del 30 % dels fertilitzants utilitzats en el món ixen a través d’este pas, des de ports situats en països del golf Pèrsic com Qatar, Bahrain, l’Aràbia Saudita i l’Iran.

Siga com siga, algunes companyies han optat per desviar vaixells cap a rutes alternatives, incloent-hi l’ús del cap de Bona Esperança, la qual cosa afig entre 10 i 14 dies al temps de transport i augmenta els costos un 30 % aproximadament. D’altra banda, els vaixells que encara creuen la zona estan abandonant les rutes internacionals oficials per a utilitzar escales al llarg de la costa iraniana, la qual cosa sovint implica la inspecció de les autoritats de l’Iran.

Fertiberia, a Sagunt

Firmes que operen en Valenciaport s’hi han vist afectades, com Fertiberia, amb especial presència en ports com Sagunt i Arziw (Algèria). Esta empresa, que des de 2023 consolida la seua posició en el mercat europeu després de la compra de Van de Reijt, opera les seues pròpies terminals i utilitza operadors marítims per al trasllat dels seus fertilitzants i amoníac. Noatum Maritime Spain actua com a consignatari en rutes com Arziw-Espanya. Després del tancament de l’estret d’Ormuz, els preus d’alguns fertilitzants han registrat nivells màxims de 800 euros per tona, la qual cosa suposa més del doble que fa un any. Per això, els costos d’explotació dels agricultors es disparen i tindran la seua correlació en el preu que paguen els consumidors pels aliments.

Suscríbete para seguir leyendo