El sector citrícola denuncia la campanya mundial contra el suc de taronja després de caure el consum un 30 %

El Comité de Gestió de Cítrics —la patronal que aglutina els grans exportadors de taronges i mandarines d’Espanya— i Zumos Valencianos del Mediterráneo (Zuvamesa) —amb fàbrica a Sagunt i una de les principals indústries d’Europa— alerten de l’impacte de les xarxes socials en els hàbits de consum i denuncien l’equiparació “injusta” entre el suc 100 % espremut i les begudes ensucrades (com els concentrats i nèctars). Les empreses denuncien així les campanyes orquestrades des de diverses multinacionals d’altres sectors agroalimentaris, com les firmes làcties i de begudes refrescants, i que han provocat que el consum de suc de taronja tinga un enfonsament del consum d’un 30 % en les últimes dos dècades.

El sector citrícola ha presentat hui l’informe ‘Efectes de la (des)informació en els hàbits d’alimentació actuals. El cas del suc de taronja’, impulsat per la citada patronal tarongera i amb el suport de la Generalitat Valenciana. La investigació analitza l’impacte de la desinformació alimentària en la percepció pública dels aliments i els hàbits de consum i aprofundix en el cas paradigmàtic del suc de taronja 100 % espremut.

L’estudi aborda com internet, les xarxes socials, els influencers o els nous formats digitals han transformat la manera en què la ciutadania s’informa sobre nutrició i salut. “L’accés a la informació ha esdevingut més fàcil que mai. No obstant això, en este nou ecosistema mediàtic marcat per la viralitat i la simplificació, també proliferen missatges alarmistes, titulars sensacionalistes i continguts que, malgrat la seua aparença de rigor, manquen d’una base científica sòlida”, asseguren fonts del Comité de Gestió de Cítrics.

Revisió científica

L’informe ha comptat amb la participació del grup d’investigació ALIMNOVA de la Universitat Complutense de Madrid, responsable de la revisió científica de les publicacions analitzades, així com de les dades aportades relatives al suc. Així mateix, també hi ha col·laborat la consultora ZINK, especialitzada en l’anàlisi de tendències i encarregada d’estudiar com es construïxen actualment les percepcions alimentàries en l’àmbit digital.

Centrat en el suc de taronja com un dels casos més representatius d’este fenomen, l’informe incorpora una anàlisi específica de determinats continguts digitals i conclou que bona part de les informacions negatives difoses en els últims anys sobre el suc 100 % espremut presenten errors metodològics, confusió entre categories de productes o extrapolacions incorrectes d’estudis científics. A més, proposa una sèrie de recomanacions i bones pràctiques per a una comunicació més responsable sobre el suc i els cítrics.

La presidenta del CGC, Inmaculada Sanfeliu, ha advertit, durant la presentació, que “la desinformació alimentària no només genera confusió i condiciona les decisions de consum, sinó que també pot perjudicar seriosament sectors estratègics com el citrícola”. En este sentit, ha defés la necessitat de “combatre les notícies falses i el soroll amb evidència científica, context i divulgació responsable”.

L’acte també ha comptat amb la participació de la directora general de Producció Agrícola i Ramadera, M. Àngels Ramón-Llin, que ha reiterat el compromís de la Conselleria amb el sector citrícola i la iniciativa sectorial “Res més que suc. Res menys que suc”: “La Conselleria manté un suport ferm i continuat al sector citrícola, al qual acompanya en els reptes actuals de competitivitat, sostenibilitat i defensa del producte valencià”, ha assenyalat la directora general.

Indústria

Cada any, Espanya transforma en suc 100 % espremut prop d’1,2 milions de tones de taronges i clementines que, per diversos motius, com el calibre o defectes en la pell a causa de fenòmens meteorològics adversos, no es comercialitzen en el mercat de fresc, la qual cosa contribuïx no només a reduir el desaprofitament alimentari, a l’evitar que esta fruita acabe com a residu orgànic, sinó també a enfortir la important funció mediambiental que exercix el suc. I és que del cítric s’aprofita tot: la polpa per a la indústria alimentària, la pell per a la fabricació d’olis essencials o les corfes sobrants per a elaborar pèl·lets destinats a l’alimentació animal. Un clar exemple d’economia circular.

Suscríbete para seguir leyendo