La realitat de l’alzhèimer: 10 mesos d’espera per a la primera consulta amb el neuròleg i més d’un any i mig per al diagnòstic

Accedir a la primera consulta de neurologia a Espanya comporta una espera de fins a deu mesos i el temps mitjà fins a obtindre el diagnòstic d’alzhèimer arriba als 572 dies (un any i set mesos), amb diferències entre territoris que resulten en inequitats en l’atenció, també pel que fa als tractaments. Així ho ha advertit el director executiu de la Confederació Espanyola d’Alzhèimer i Altres Demències (CEAFA), Jesús Rodrigo.

En la jornada “Redefinint la mirada cap a l’alzhèimer. Busca de respostes per a pacients en etapes primerenques”, una trobada organitzada per la CEAFA al Senat, en la qual han participat professionals sanitaris, representants de l’àmbit social, persones afectades i responsables polítics, els experts han subratllat la urgència d’avançar cap a un model d’atenció centrat en les persones, que garantisca la detecció precoç i una resposta sociosanitària coordinada.

“És urgent situar l’alzhèimer en l’agenda política per a garantir una resposta més àgil i adaptada a les necessitats de les persones”, ha ressaltat el director de la CEAFA.

Tractaments nous

Jesús Rodrigo ha celebrat que, “després de més de 20 anys sense avanços”, els tractaments nous “obrin una porta d’esperança”, però ha puntualitzat que “també exigixen canviar la mirada cap a una malaltia que hui afecta persones actives i en fases primerenques”. Per a avançar cap a este canvi de sistema, ha demanat el “compromís” dels decisors.

Els participants han exposat les necessitats no cobertes i els reptes que enfronta el col·lectiu. “L’alzhèimer és una malaltia que pot durar més de 30 anys, per la qual cosa es necessiten consultes especialitzades, adaptades a les necessitats actuals dels pacients”, ha apuntat el neuròleg de l’Hospital Ramón y Cajal de Madrid Guillermo García Ribas.

Sobre la demora en el diagnòstic han afirmat que té un caràcter multifactorial, malgrat l’augment de recursos tecnològics. Han destacat els biomarcadors, especialment en sang, com una “autèntica revolució”, al permetre un diagnòstic precoç més accessible i avançar cap a una medicina de precisió.

Arribada de fàrmacs

En la mateixa trobada, la membre del panell d’experts de persones amb alzhèimer (PEPA) de la CEAFA María Soledad García ha afirmat que la “primera” necessitat com a pacient és aconseguir que “el medicament que modifica el curs de la malaltia, que l’alentix, arribe als pacients a Espanya”.

A més, els especialistes han advocat per “integrar la dimensió social i comunitària en l’abordatge”, reconeixent el valor de les cures i l’autonomia del pacient, i han exigit que es garantisca l’accés equitatiu a tractaments innovadors, entenent-los no com un cost, sinó com una inversió que pot retardar la dependència i millorar la qualitat de vida.

Els experts han assenyalat la necessitat d’adaptar el sistema “al nou paradigma de l’alzhèimer”, reforçant el paper de l’atenció primària (AP) com a porta d’entrada amb més formació i sensibilització, així com impulsant circuits assistencials més àgils per a reduir les llistes d’espera.

Suscríbete para seguir leyendo