La Unió Europea prepara una estratègia per a crear una IA “sobirana” i reduir la seua dependència tecnològica dels Estats Units de Trump

La Unió Europea ultima un ambiciós pla per a reduir la seua dependència tecnològica dels Estats Units. El dimecres 3 de juny, la Comissió Europea presentarà la seua esperada estratègia de sobirania tecnològica, una àmplia iniciativa amb la qual pretén “recuperar el seu lloc en la carrera mundial pel poder geoeconòmic”, segons un esborrany al qual ha accedit el Financial Times.

La nova ofensiva legislativa de Brussel·les anirà més enllà de regular els gegants tecnològics de Silicon Valley per a oferir una via alternativa que suposarà impulsar empreses europees en sectors tan estratègics com els xips o semiconductors, la computació en el núvol o la intel·ligència artificial.

El gir de la UE s’ha vist impulsat pel creixent temor al fet que el president estatunidenc, Donald Trump, puga instrumentalitzar la dependència econòmica que les capitals europees tenen de la seua tecnologia per a aconseguir els seus objectius polítics. La resposta és un pla per a crear “contrapesos estratègics que milloren la capacitat d’Europa per a romandre oberta al món sense comprometre els seus interessos i valors”.

Desenrotllament de núvol i IA

El paquet europeu té dos potes. La primera és la Llei de desenrotllament del núvol i la IA, que adoptarà incentius que afavorisquen la construcció de centres de dades europees amb la missió que la UE triplique la seua capacitat en els pròxims cinc a set anys. Per a fer-ho, s’aposta per una simplificació normativa, així com per la seua harmonització a escala europea. Esta beu d’una iniciativa impulsada en 2020, a finals de la primera administració trumpista.

Esta llei també fomentarà el desenrotllament propi de tecnologies capdavanteres cridades a marcar el futur, com la IA o el núvol. Actualment, més del 70 % del mercat del cloud computing —la columna vertebral que sustenta internet— a la UE està en mans de tres gegants estatunidencs: Amazon, Microsoft i Google. El gir de Brussel·les beneficiarà actors tecnològics europeus de núvol com la francesa Scaleway, la suïssa Exoscale o l’alemanya Stackit, i alternatives europees d’IA com la francesa Mistral AI o l’alemanya Aleph Alpha.

En este sentit, la Comissió establirà quatre criteris perquè els països de la UE puguen fer “avaluacions de riscos per a la sobirania” al triar els seus proveïdors. Segons el Financial Times, eixes classificacions “estaran vinculades a criteris que inclouen qui controla el servici, la cadena de subministrament, el processament de dades per a models d’IA, i la ubicació de la infraestructura i la ciberseguretat”.

Xips europeus

La segona pota de l’estratègia europea és tan o més important que l’anterior. Es tracta de la Chips Act 2, la segona versió de la seua llei sobre xips amb la qual la UE vol reforçar la fabricació nacional de semiconductors, vitals per al funcionament de qualsevol producte electrònic. Al regar un ecosistema sobirà, Brussel·les també podria beneficiar entitats com el Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS) que treballen, des de fa anys, en el disseny de xips de codi obert per a reduir la dependència exterior d’eixa tecnologia.

L’esborrany al qual ha accedit el Financial Times encara està subjecte a canvis abans de publicar-se dimecres que ve. La Comissió havia de presentar la seua estratègia el passat 25 de març, però ho ha posposat fins a tres vegades. Per la seua banda, la Casa Blanca ha advertit sense embuts a Brussel·les que l’adopció de normes “proteccionistes” podria fer fracassar l’acord comercial entre la UE i els EUA.

Suscríbete para seguir leyendo