El Museu de Belles Arts de València enriquix la seua col·lecció amb tres obres donades de Ricardo Manzanet

El Museu de Belles Arts de València (MuBAV) augmenta els fons de la seua col·lecció de pintura amb la donació de tres obres de l’artista Ricardo Manzanet Millán (1853-1939), pintor destacat del panorama valencià de finals del segle XIX i del primer terç del XX.

Es tracta de Tempesta al Cantàbric, oli sobre tela (60,4 x 100 centímetres), realitzada cap a 1890; Calvari d’Albalat dels Tarongers, oli sobre tela (64,5 x 79,3 centímetres), pintada entorn de 1910, i Violetes amb pensaments, oli sobre taula (32,4 x 43,2 centímetres), de cap a 1920. Totes representatives dels principals gèneres que l’artista va desenrotllar al llarg de la seua trajectòria professional.

Les obres han sigut donades a la Generalitat per al Museu de Belles Arts de València, en nom de Ricardo Caruana Catalán, procedents de la col·lecció de María Pilar Catalán Manzanet, besnet i neta del pintor respectivament.

Amb esta donació, s’enriquix la col·lecció de pintura valenciana de finals del segle XIX i primera mitat del XX amb l’obra d’un pintor que no es trobava representat en els fons del MuBAV.

Ricardo Manzanet

Nascut a València, Ricardo Manzanet Millán va basar gran part de la seua producció pictòrica en paisatges, principalment marines amb tempestats i vistes costaneres del nord d’Espanya, i també va ser reconegut per les seues composicions de temàtica floral.

Va iniciar els estudis de Medicina, que prompte va abandonar per la seua verdadera vocació, la pintura, assistint als tallers de Gonzalo Salvá Simbor i del paisatgista José Vilar Torres.

La seua trajectòria artística es va desenrotllar entre Barcelona (1870-1894), a on va dur a terme gran part de la seua formació acadèmica amb pintors com Ramon Martí Alsina o Modest Urgell, i a més va aconseguir els primers èxits com a artista, i la seua ciutat natal, València, a on va començar a formar-se i a on va tornar en l’última part de la seua producció pictòrica (1894-1939).

A València va entrar en contacte amb el cercle més representatiu de la pintura de l’època, la qual cosa li va permetre establir també contactes amb l’alta societat i la intel·lectualitat valenciana del moment, com Vicent Blasco Ibáñez, escriptor amb qui Manzanet va tindre un estret contacte en ubicar este l’editorial del diari El Pueblo en un local del pintor en l’actual carrer Joan d’Àustria.

Va participar en nombroses exposicions i certàmens, tant nacionals com internacionals, com és el cas de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, l’Exposició de Chicago de 1893 o la del Quart Centenari de Puerto Rico d’eixe mateix any.

Ampliació

Si una cosa ha caracteritzat les compres del Museu de Belles Arts de València en els últims mesos és l’ampliació, a través de nombroses adquisicions en les cases de subhastes, de la seua col·lecció d’obres corresponents als segles XIX i XX. Només entre 2025 i en el transcurs de 2026, la pinacoteca s’ha fet amb quadres de José de Madrazo, Julio González, José Gutiérrez Solana, Ignacio Zuloaga, Francisco Iturrino, Carlos Vázquez, Tito Cittadini, Ramón Casas, Daniel Vázquez Díaz i, dins de l’àmbit valencià, Joana Francés, Joaquim Agrassot o Miquel Parra. Una àmplia varietat de peces que, d’ací a poques setmanes, els visitants que acudisquen a l’antic convent de Sant Pius V podran gaudir ja com a elements de l’espai expositiu que forma l’interior de l’edifici Pérez Castiel.

Serà una “reordenació” que donarà encara més visibilitat a una pintura que ha guanyat pes —amb una inversió que frega el milió d’euros en els últims cinc anys, destacant compres com Carnaval de Las Ventas, de Gutiérrez Solana (160.000 euros), i La senyora d’Atucha, de Zuloaga (145.000 euros)— en el cor d’un museu que ja comptava anteriorment amb extenses col·leccions —de les millors d’Espanya— pel que fa a peces medievals, renaixentistes, barroques o clàssiques. Una aposta pels segles més recents que, a més, ha continuat en les últimes setmanes.

Suscríbete para seguir leyendo