“No pot ser que en 2026 continuen entrant aigües residuals per quasi totes les séquies de l’Albufera”

L’avanç de la salinització i el deteriorament de la qualitat de l’aigua tornen a situar l’Albufera davant del debat sobre el seu futur quan es complixen quatre dècades de la seua declaració com a parc natural. Ecologistes i arrossers compartixen la preocupació pels abocaments i per la necessitat de més aigua neta, però afronten el problema des de prioritats diferents.

Eva Tudela, representant d’Acció Ecologista-Agró en la Junta Rectora, vincula la salinització amb l’erosió de la barra arenosa i l’impacte del port de València, a més de reclamar el bloqueig urgent de les aigües residuals. Enric Bellido, responsable de l’arròs de la Unió Llauradora, posa el focus en la falta de cabals d’aigua dolça, l’augment del nivell freàtic i el risc que la sal suposa per al cultiu.

“La contaminació no s’ha frenat”

Tudela sosté que l’increment de la clorofil·la evidencia que la contaminació no s’ha frenat. “La clorofil·la puja perquè hi ha molta matèria orgànica i augmenta el fitoplàncton; una cosa és conseqüència directa de l’altra”, afirma. Al seu juí, “els abocaments i la càrrega orgànica que li arriben a l’Albufera no s’han reduït” i continuen sent “molt elevats”.

L’ecologista recorda que el col·lector oest va permetre bloquejar una part de les aigües residuals, però considera que aquell avanç s’ha quedat curt. “Va haver-hi un descens durant uns anys, però en portem cinc o sis de pujada progressiva”, assenyala. Com arreplegava este diumenge Levante-EMV, la millora registrada des de 2016, quan una baixada de nutrients va permetre recuperar espècies vegetals no vistes des de feia dècades, es va mantindre només fins a 2019.

Tudela apunta a valors elevats d’amoni en séquies com les d’Albal o Catarroja com a prova que continuen entrant aigües residuals. “No pot ser que en 2026, després de 40 anys de parc natural, encara es detecten aigües residuals entrant per quasi totes les séquies”, denuncia. La seua prioritat passa per “bloquejar absolutament totes les residuals”, activar dipòsits d’aigua pluvial, culminar el sanejament municipal i separar pluvials i fecals.

“Les aportacions s’estan reduint”

Bellido coincidix que resulta “impensable” que encara hi haja abocaments sense depurar, fins i tot des d’alguns nuclis urbans situats en l’àmbit del parc, però situa el focus en la salinització. “Quan l’arròs és menut té molts problemes amb la sal i això ens preocupa moltíssim perquè veiem que el nivell freàtic està augmentant i les aportacions d’aigua dolça a l’Albufera s’estan reduint”, explica.

Per al representant de La Unió, la pèrdua de cabals no es deu a l’agricultura del parc, sinó a canvis aigües amunt: transformació de secà en regadiu, modernització de regs, degoteig en la Séquia Reial i captació per a usos urbans i industrials. “Qui pràcticament buida el Xúquer és el canal Xúquer-Túria per a l’àrea urbana de València”, afirma. Sense més aigua dolça, subratlla, serà difícil frenar la salinitat.

Mentres els arrossers posen l’accent en la salinització de l’Albufera per la falta d’aigua dolça i l’augment del nivell freàtic, els ecologistes acusen l’erosió de la barra arenosa i l’impacte del port de València sobre els corrents i l’aportació d’arena.

El debat agrícola

No obstant això, la principal discrepància apareix quan s’aborden els nutrients. Tudela reclama actuar sobre la càrrega orgànica i els contaminants que alimenten el fitoplàncton. Bellido admet que els agricultors aporten nitrat a l’arròs, però ho considera imprescindible. “Parlar d’una reducció de nitrats per a nosaltres és un absurd perquè fa totalment inviable el cultiu de l’arròs”, sosté. En canvi, carrega contra el fòsfor procedent, segons afirma, d’abocaments industrials i urbans. “L’Administració hauria d’eliminar eixos residus urbans i industrials i garantir una major aportació d’aigua”, reclama.

La diferència també s’estén al model de gestió de l’aigua. Bellido defén que els cabals no han d’enviar-se directament al llac, sinó circular primer pels arrossars. “Nosaltres, com a agricultors, sempre ens hem negat al fet que l’aigua vaja directament al llac; és un error per al conjunt del parc”, afirma. Al seu juí, “el més assenyat” és que l’aigua vaja “laminant pels camps d’arròs”.

Tudela considera que el debat agrícola ha d’abordar-se després de tallar l’entrada de residuals. “Cal posar el focus en eixes residuals primer i després veure quina agricultura volem i com millorar el sistema agrícola”, afirma. L’ecologista insistix que no n’hi ha prou amb els plans: calen actuacions per a millorar la qualitat de l’aigua i eliminar contaminants. “Podeu plantejar 500 plans o un de sol, és igual; al final cal fer actuacions dirigides a millorar la qualitat de l’aigua, assegurar un flux constant, eliminar contaminants i garantir el funcionament hídric”, subratlla Tudela.

Suscríbete para seguir leyendo