La negativa a operar de vesprada s’estén ja a 15 hospitals valencians un mes després

Els anestesistes i cirurgians de l’Hospital General de València van ser els primers a renunciar a participar en les cirurgies voluntàries de vesprada, l’objectiu de les quals és reduir les llistes d’espera, com a senyal de protesta per a reivindicar una millora en les seues condicions laborals. La mesura es va estendre a altres cinc departaments la primera setmana, després va créixer a una desena i, un mes després, ha arribat a un total de 15 hospitals. L’últim que s’hi ha sumat ha sigut el de Sagunt, a on els anestesistes es neguen a participar en el programa d’autoconcert, mal anomenat “peonades”, per la qual cosa no es podran fer intervencions. Des de l’última actualització realitzada per Levante-EMV fa tres setmanes, s’adherixen a la protesta anestesistes o cirurgians també de l’Hospital Clínic de València, del General d’Alacant, del General d’Elx i del Verge dels Lliris d’Alcoi.

En total, 15 els hospitals —el General, La Fe, el Doctor Peset, l’Arnau de Vilanova i el Clínic a València; els d’Alzira, Dénia, Requena, Xàtiva, Ontinyent, Manises, Alcoi, Sagunt, el General d’Alacant i el General d’Elx— i quasi 60 servicis han presentat un escrit formal a la gerència dels seus centres per a renunciar a participar en este programa voluntari. La majoria es concentren en el General de València, amb 18 servicis, i en el Doctor Peset, amb 15.

“És de les poques coses que podem fer per a elevar la pressió —explicava Gonzalo Garrigós en la protesta este dilluns en el Peset, en la qual van tallar l’avinguda Gaspar Aguilar—. Al tractar-se d’un programa voluntari, tenim llibertat, no com amb els servicis mínims abusius que ens impedixen exercir el nostre dret a la vaga”. Els metges tornen a estar de vaga fins divendres, per quinta setmana en cinc mesos. Els professionals denuncien, entre altres qüestions, que les cirurgies voluntàries han passat de ser una mesura excepcional a una qüestió estructural i no “són la solució per a reduir les llistes d’espera”. El nombre de valencians i valencianes esperant passar per quiròfan supera els 72.000 segons l’última dada oficial oferida per la Conselleria de Sanitat.

Protesta de metges en l’Hospital Dr. Peset

L’assumpte s’allarga ja més d’un mes i no té l’aire de resoldre’s. El sindicat CESM, el convocant de la vaga indefinida, ha mantingut dos reunions amb representants de Sanitat sobre les parades, en les quals es va tractar este assumpte, però sense arribar a “cap acord”, com traslladen diverses fonts a este periòdic. Hi ha pendent una nova reunió, però Conselleria ha de convocar la trobada, encara sense data. El departament de Marciano Gómez no s’ha mostrat preocupat per la negativa a participar en les “peonades” o almenys així ho ha transmés algunes vegades, ja que defensa que la “participació és voluntària” i “ni ara, ni abans” hi participaven tots els facultatius. De fet, des de gener, el programa ha funcionat “sota mínims” i s’ha restringit a casos complexos que no vol la privada i especialitats concretes.

A la baixa i les externalitzacions en alça

El pressupost executat del programa d’autoconcert va ascendir a 46 milions d’euros en 2024, el primer exercici complet del conseller Gómez, tres més que l’any anterior, 2023, amb mig any de gestió del Botànic i mig del PP. L’aposta real o no de la Generalitat per este programa es veurà en la Memòria de gestió de 2025, que no es publicarà fins d’ací a sis o set mesos com a mínim. Els professionals asseguren que estan “sota mínims”.

Una situació contrària s’observa amb les externalitzacions, les cirurgies derivades a la privada a través del pla de xoc que, en només tres anys, ha passat de disposar d’un pressupost de 22 milions a 57. Este Consell no ha negat mai la seua pretensió de recórrer al sector privat “quan siga necessari”, però el context s’hi pot propiciar. A ningú se li escapa que si es reduïxen les cirurgies de vesprada i augmenten les llistes d’espera, l’escenari és perfecte per a augmentar la quantitat d’intervencions que s’envien a la privada. Entre 2024 i 2025, Sanitat es va gastar quasi 300 milions a derivar proves i cirurgies, un assumpte que Sanitat va tractar d’ocultar en una resposta parlamentària al PSPV, que ahir anunciava que vol demandar Gómez per oferir-li una resposta “esbiaixada i parcial”.

Suscríbete para seguir leyendo