La “desintegració” i el silenci de l’abalisme: sobreviure a José Luis Ábalos

La que en el seu dia va ser la poderosa família de l’abalisme està “desintegrada”. Ningú, o quasi ningú, dona la cara per l’exministre José Luis Ábalos. “Hi ha coses molt lletges, com els temes de prostitució, que costen d’entendre i han fet molt de mal al partit”, assegura un exregidor abalista valencià, que assegura que, malgrat tot el que s’ha publicat i escoltat, “hi ha coses, com el cobrament de comissions, que em costa creure-les”.

El cert és que pocs dels qui en el seu moment van arribar a ocupar càrrecs públics gràcies a la influència de José Luis Abalos reconeixen ara el polític valencià que durant tres dècades, des de 1999 fins a 2017, va ocupar quasi tots els escalons de la política local i regional (secretari general del PSOE a València i provincial, regidor del Cap i Casal, diputat provincial, conseller de Treball) fins a consolidar l’abalisme com un dels corrents més poderosos dins del partit a València. Ábalos aconseguiria, a partir de 2017, el màxim poder institucional després de ser nomenat ministre de Foment per Pedro Sánchez i també orgànic amb la seua arribada a la Secretaria d’Organització del PSOE.

El de Torrent va caure en desgràcia definitivament després de ser imputat en 2024 pel cas mascaretes i el cobrament de comissions juntament amb la seua mà dreta Koldo García —un cas que ara ha acabat en una condemna a 24 anys de presó per al primer, dictada pel Tribunal Suprem per organització criminal, diversos suborns, malversació i tràfic d’influències—; d’esta manera, els abalistes s’han anat desmarcant de l’ombra de l’exministre. El seu cessament fulminant en 2021 per part de Pedro Sánchez en la cartera de Foment ja va deixar descol·locats a molts. Els qui van ser els seus afins i que continuen “en actiu” ja s’han reubicat del costat d’altres líders polítics com Diana Morant, Carlos Fernández Bielsa o Pilar Bernabé i no volen que el seu passat isca a la palestra, encara que no dubten a condemnar els fets pels quals s’ha jutjat el polític.

La “maçada” de la prostitució

“Ha sigut una decepció molt gran per a tot el partit, a València i a tota Espanya, perquè era una persona molt volguda per la militància de base”, assegura una regidora vinculada a l’abalisme. “Escoltar els àudios va ser l’autèntica maçada; la condemna, si són 24 o 16 anys, és el que menys importa”, apunta la regidora en al·lusió als àudios recaptats en la investigació sobre les festes amb prostitutes del ministre, que es declarava feminista i contrari a l’explotació sexual. “Eixa manera de parlar de les dones per a un partit que és el partit de les dones ha sigut una sacsejada molt gran: utilitzar un ideari per a fer tot el contrari”, assegura en al·lusió a les relacions amb prostitutes de l’exministre. “Qui la faça, que pague”, remata la mateixa regidora.

L’“abalisme” va crear una estructura de fidels a partir d’un model, que molts ja veuen caduc, el de les agrupacions de militants de districte, una estructura pròpia de la capital valenciana que en els anys huitanta funcionava bé per a mantindre engreixades les bases, però que fa anys que va entrar en decadència. L’exministre es movia com un peix en l’aigua en estes agrupacions, les freqüentava i cuidava dels militants, la qual cosa li proporcionava cotes de poder i control de l’aparell.

D’este ecosistema eixirien noms com el de José Vicente Berlanga, que va arribar a l’Ajuntament de València com a assessor i, ja amb el Govern progressista, va ocupar la gerència de la Fundació Municipal Esportiva, i a qui Ábalos va catapultar en 2018 a la presidència d’Enusa, l’empresa estatal encarregada de proveir de combustible les centrals nuclears, amb un sou pròxim als 200.000 euros anuals. Berlanga està imputat en la causa que investiga la trama entorn de Santos Cerdán i la fontanera del PSOE Leire.

“Sempre l’he vist com una persona a qui li agrada viure bé, però tot el que ha eixit estos mesos no m’ho podia imaginar. Estic sorprés: una cosa és que li poguera caure alguna cosa per col·locar dones en llocs públics, i una altra, una condemna a 24 anys. Em sap greu, considere que és una pena molt alta. Hi ha terroristes que no compliran eixa condemna”, assenyala un exalcalde socialista pròxim a Ábalos, encara que reconeix que fa un any i mig que no parla amb ell. “Es va equivocar al no dimitir com a diputat. Ara podria recórrer”.

Este alcalde assenyala l’ona expansiva que pot tindre esta condemna: “Deu estar en xoc, analitzant tot el que sap. I això ha sigut un avís per a navegants: el qui vulga col·laborar ja sap quina condemna tindrà”, assenyala en referència a la pena imposada a Aldama.

Suscríbete para seguir leyendo