Els apetibles solars del centre de València, preparats per a acollir vivendes

Passejar pel centre mateix de València i trobar solars que no alberguen edificis en el seu interior pot produir sensacions contradictòries. D’una banda, estupefacció pel cas estrany que les grues no s’hagen abalançat sobre un terreny buit susceptible de ser construït; d’altra banda, un poc d’indignació davant de la flagrant falta de vivenda que assota qualsevol ciutat del món (“Quins pisos podrien eixir ací!” és el pensament més humà), i, finalment, un poc d’alleujament per trobar un poc d’aire en uns carrers generalment sobrecarregats d’edificacions.

I encara que en el centre històric de València hi ha bastants solars disseminats, la gran majoria de titularitat privada, la veritat és que de moment en són tres els que estan en el focus de l’Ajuntament de València per a construir-hi vivendes: el primer a Velluters, el segon a la Seu-la Xerea i el tercer al Carme. Estes parcel·les estan en procés de tramitació perquè estes “bosses de sòl” acaben per acollir vivendes, no sense abans fer unes certes intervencions, que passen, en el cas de la parcel·la situada entre els carrers Guillem de Castro, Llíria i Na Jordana, en el barri del Carme, pel derrocament d’un edifici habitat de 20 vivendes i que genera un profund malestar i desassossec entre els veïns de la zona per la incertesa de què passarà amb ells.

Reparcel·lació d’un solar a Velluters

Este dilluns es coneixia que la Junta de Govern Local ha aprovat la reparcel·lació de l’anomenada unitat d’execució 12 del Pla especial de protecció i reforma interior (PEPRI) de Velluters. Esta illa delimitada pels carrers del Moro Zeid, de les Monges, de la Carda i Bosseria es convertirà en parcel·les edificables que acolliran unes 11 vivendes, segons ha informat el consistori. En concret, esta actuació ordena un àmbit de 887,06 m². Del total, 272,20 m² es destinaran a espai lliure, i 338,12 m², a xarxa viària. En concret, “la superfície edificable resultant arriba als 276,73 m² de sòl, amb una edificabilitat de 1.106,93 m² de sostre”, detallen des de l’Ajuntament.

Els treballs sobre esta parcel·la inclouen la urbanització completa dels vials i els espais lliures que inclouen llocs per a l’oci o millores ambientals, així com la connexió i integració amb l’entorn. Una vegada completada esta urbanització, s’edificaran els solars resultants.

El regidor d’Urbanisme, Vivenda i Llicències, Juan Giner, ha destacat que, amb esta actuació, “continuem desbloquejant solars que feia dècades que estaven parats en el centre històric per a retornar-los a la ciutat com a vivenda i espai públic”, i destaca que també treballen en els altres dos terrenys de Ciutat vella: l’anteriorment esmentat que se situa en el marge del jardí del Túria, i en un altre solar del barri de la Xerea la reparcel·lació del qual també es va aprovar a principis d’enguany.

Intervenció en el Gruyère de València

Els veïns del cèntric barri valencià de la Xerea s’autodenominen amb una certa sorna “el Gruyère de la ciutat”. Els nombrosos solars que es troben en la part posterior del palau de Cervelló deixen un paisatge certament descurat i provoquen una situació, encara pitjor, d’atracció de persones amb problemes de toxicomania, que, a més de deixar xeringues en el carrer, provoquen problemes de convivència que en el seu moment van desembocar fins i tot en xicotets incendis que van afectar algun cotxe aparcat en la via pública.

En un d’eixos solars també es durà a terme una intervenció urbanística per part de l’Ajuntament. En el solar que s’emmarca entre els carrers Comte de Montornés i Mare de Déu de les Neus s’alçaran 76 vivendes noves, un jardí de 342 m² i un equipament públic per al barri que s’habilitarà sobre una superfície total de 267 m².

Este terreny, denominat unitat d’execució 2, deixarà d’estar buit i comportarà la reurbanització de 458 metres quadrats de vials amb tots els servicis urbanístics, i es garantirà la integració i connexió adequades de la urbanització amb la xarxa viària i de mobilitat, xarxes d’infraestructures, d’energia, de comunicacions i de servicis públics existents.

Suscríbete para seguir leyendo