Àustria mesura la fiabilitat d’Espanya amb els octaus en joc

Espanya jugarà el seu primer partit sense xarxa en este Mundial. S’aboca a l’abisme en la primera eliminatòria directa. El famós mata-mata brasiler. A partir d’ara qualsevol derrota t’envia cap a casa. I el seu primer rival en este context és una selecció amb més prestigi tàctic que palmarés: Àustria.

Els austríacs passen per ser un referent tàctic mundial en dos etapes significades de la seua història per al futbol modern. La primera amb l’anomenat Wunderteam (l’equip meravella) que va dirigir entre 1931 i 1934 Hugo Meisl i que va liderar Matthias Sindelar, “el Mozart del futbol”, amb un joc combinatiu que va meravellar el món. Hui, un segle més tard, els austríacs són pioners en la implantació del gegenpressing, un model el pare intel·lectual del qual és el seu seleccionador, Ralf Rangnick. Una proposta amb deixebles il·lustres com Jurgen Klopp, Thomas Tuchel o Julian Nagelsmann. Un estil que es caracteritza per la pressió alta, els atacs verticals i un ritme intens que asfixia els rivals.

I això últim no és una bona notícia per als de Luis de la Fuente, que si una cosa han evidenciat en els partits de la fase de grups és que no estan en el seu millor moment físic. L’Espanya que va guanyar l’Eurocopa podia ser aquell Wunderteam per la seua capacitat associativa en el centre del camp o desplegar el gegenpressing amb la verticalitat de Lamine i Nico Williams en els extrems. No obstant això, el mig del camp arriba lent i espés i les bandes espanyols no estan fines encara.

Rodri i Pedri continuen proposant el futbol que exigix cada moment del partit, però amb una lentitud que llastra la fluïdesa del joc espanyol. De la Fuente no ha apostat per fer canvis estructurals, més enllà de desdir-se del plantejament sense extrems del primer dia contra Cap Verd. Així que s’espera que es limite a matisar l’onze amb la titularitat d’un Dani Olmo que, malgrat les seues aparicions intermitents, és qui més solucions oferix en el centre del camp. Oyarzabal ocuparà el front d’atac despenjant-se si és necessari, i, en les bandes, el golejador contra l’Uruguai, Baena, i Lamine tractaran d’elevar les seues prestacions.

Cap confiança

Rangnick alinearà una defensa amb tres centrals liderada per David Alaba amb Posch i l’incansable Laimer en els carrils. Els rostres més recognoscibles dalt són el jugador del Dortmund Sabitzer i l’ariet Arnautovic, l’enfant terrible del futbol austríac, que, als seus 37 anys, continua sumant gols amb Das Team. El davanter, que ha fitxat per l’Estrella Roja per a complir una promesa que li va fer al difunt Siniša Mihajlović, llegenda de l’equip de Belgrad, quan l’entrenava en el Bolonya, ha portat, amb els seus gols, Àustria a un Mundial 28 anys després.

Després de l’empat contra Cap Verd i de patir contra l’Uruguai, Espanya no es fia d’Àustria. Un rival amb poc a perdre i molt a guanyar. “Tenim les nostres armes i, si juguem amb la intensitat i el coratge que ens caracteritzen, podem posar-los en dificultats”, ha advertit Sabitzer. I el madridista Alaba ha repetit un mantra de Rangnick: “No hem de témer a ningú si juguem al nostre nivell”. Per a generar més optimisme, han desempolsat un precedent que els porta bons records, ja que han evocat el “Miracle de Còrdova” de 1978, quan Àustria va derrotar (3-2) Alemanya Occidental i va fer saltar la sorpresa. Espanya està avisada. No hi ha xarxa, no hi ha marge.

Suscríbete para seguir leyendo