Les caparres, una plaga que xupla la salut dels agricultors

Qualsevol que tinga un gos haurà descobert alguna vegada com al gosset li ha eixit una perla a l’orella o al coll de la grandària de les que lluïa Carmen Polo, coneguda com a Carmen “la Collares”. Estes protuberàncies que de sobte li ixen a l’animal són caparres, paràsits xicotets que piquen i s’enganxen a la pell per a posar-se cecs a força de succionar sang. Però no són només un perill per a les mascotes, també per als agricultors. El camp valencià concentra més plagues que el bíblic Egipte, per diversos factors. Per exemple, l’increment de les temperatures o l’abandó de cultius. En 2025, es van deixar de cultivar a la Comunitat Valenciana 3.548 hectàrees, per a elevar la superfície convertida en massa forestal en 180.000 hectàrees. Els camps abandonats són una font de problemes, que van des del creixement descontrolat de la població de senglars fins a la proliferació d’insectes i rosegadors, que són transmissors de malalties i que troben refugi entre la mala herba.

Ho testifica José Pascual Fortea, de la sectorial de l’arròs de l’Associació Valenciana d’Agricultors AVA-Asaja. Entre els agricultors i metges hi ha preocupació per la plaga de caparres, la picada de les quals comporta un risc de contraure malalties, a més de provocar dolor, picor o èczemes. Per això, les sessions sanitàries informatives i de prevenció organitzades pel sindicat agrari i la Unitat de Malalties Infeccioses i l’Institut d’Investigació Sanitària de l’Hospital La Fe no només tractaran sobre la prevalença de la leptospirosi, l’anomenat “mal de la rata”, i la manera de combatre esta afecció. També s’hi inclouran els problemes que generen les caparres i el risc que comporten. “Hi ha cada dia més camps llançats a perdre i més caparres”, que troben en l’herba i els matolls un hàbitat excel·lent. De l’herba salten a la pell de l’animal, però també de les persones. “Transmeten malalties, són tòxiques i són un problema; t’omplis la roba de caparres i el problema és que pots emportar-te-les a casa”, conta Fortea.

Estudi sobre la leptospirosi

Les trobades entre metges i agricultors este mes de juliol se celebraran en l’entorn de l’Albufera, perquè se centren especialment en la leptospirosi. Les sessions es desenrotllaran al Palmar, Catarroja, Alfafar i Sueca. La iniciativa, liderada pel doctor Víctor Garcia Bustos, de la Unitat de Malalties Infeccioses de l’Hospital La Fe, compta amb la col·laboració del Servici de Microbiologia de La Fe i el finançament del Grup d’Estudi de Patologies Importades (Gepi) de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (Seimc).

Com ha contat este diari, eixes trobades s’aprofitaran perquè els investigadors de La Fe facen un estudi sobre prevalença del “mal de la rata”, que en els últims dos anys ha disparat els casos greus atesos en este hospital. El repunt de quadres greus de leptospirosi, amb fallades multiorgàniques, va de bracet de l’increment d’episodis climàtics extrems, amb onades de calor cada vegada més freqüents, a conseqüència del canvi climàtic. I també és fruit de la dana, segons va revelar García Bustos, que apunta que estes xifres clíniques suggerixen que les infeccions estan més esteses del que sembla, però que ni tan sols han sigut diagnosticades. Malalts que presenten símptomes similars als d’una grip i no van a la consulta.

Aigües estancades i orines de rates

José Pascual Fortea explica que vol participar en esta campanya d’anàlisi de sang per a saber si ha passat la malaltia. Si ha sigut així, haurà generat anticossos. “Molta gent haurà patit el ‘mal de la rata’ i no ho sap. Fins i tot jo mateix, que ja fa uns quants anys que soc agricultor”, comenta. “La gent pot notar mal de cap, marejos, tremolors, pèrdua de gana i pot pensar que té la grip i resulta que té la malaltia, que no és cap broma, pot afectar diversos òrgans”, conta este agricultor, molt familiaritzat amb esta malaltia tropical endèmica a l’Albufera, com en altres aiguamolls. Els contagis per la Leptospira són un clàssic dels arrossars. És un bacteri que es reproduïx en l’aigua estancada després d’inundacions o de pluges fortes. És el perill del contacte amb aigua, terra humida o llots que estiguen contaminats amb orina o teixits d’animals infectats, sobretot rosegadors.

En la cultura agrària de la zona, el “mal de la rata” ha sigut una malaltia molt coneguda. En les sessions programades s’explicaran diverses pautes de prevenció, com no llavar-se mai les mans en aigua estancada. “És cert que sempre s’ha tingut la percepció que el perill creixia quan es desaigua l’arrossar i queda aigua entollada; si et llaves les mans ací i una rata, que cada vegada n’hi ha més, ha orinat o ha passat per ací, pots contagiar-te, sobretot si damunt, per exemple, tens una xicoteta ferida a la mà”, conclou Fortea.

Suscríbete para seguir leyendo