València ultima un pla en tres fases per a erradicar la calor del Mercat Central

Si tot ix segons les previsions, el d’enguany serà l’últim estiu del Mercat Central convertit en un forn. Els comerciants no aguanten més i molts estan racionant el gènere per a no tirar el menjar al fem, ja que este a penes suporta unes hores amb la temperatura idònia. La pitjor part se l’emporten els negocis, clar, però la clientela també patix en un lloc que, a més d’icona arquitectònica, hauria de ser refugi climàtic quan la calor assalta la ciutat a punta de termòmetre.

En l’Ajuntament de València són conscients del problema i fa temps que treballen en la climatització de tots els mercats de la ciutat, però especialment en la del Mercat Central, perquè és centre neuràlgic de la ciutat i, a més, presenta més complexitat: al tractar-se d’un bé d’interés cultural, qualsevol gran intervenció es mira amb lupa i es du a terme amb cura de no alterar els elements constructius d’esta joia. Actualment, el mercat compta amb un sistema de refrigeració que es va instal·lar en 2002 i es va actualitzar l’any passat, però este ha resultat ser insuficient, perquè no rebaixa els huit graus respecte a l’exterior, tal com es preveia.

Així, el consistori s’ha posat en mans de la Universitat Politècnica de València per a reduir la temperatura del Mercat Central, una obra que exigirà una inversió pròxima al milió d’euros. Ho farà sobre la base d’un estudi encarregat l’any passat a l’Institut d’Enginyeria Energètica de la UPV, el qual dividix els treballs en tres fases. Al tractar-se d’un edifici BIC, algunes de les propostes necessiten autorització de Patrimoni.

L’Ajuntament ultima la contractació de la primera fase, que se centra a optimitzar els mitjans ja existents. En esta fase s’espera poder reduir substancialment la temperatura de l’edifici. El principal problema que limita el rendiment del sistema actual de climatització és una fallada en com es genera i s’evacua l’aigua de condensació en els equips refrigeradors (ventiloconvectors), la qual cosa impedix que funcionen a ple rendiment. Esta situació es corregiria en esta primera fase.

A més, els nombrosos aparells d’aire condicionat tipus split que els comerciants mateixos han anat instal·lant pel seu compte amb el pas dels anys han acabat saturant l’aire de l’espai comú, alterant la seua circulació i provocant que l’aire torne més calent als equips centrals, la qual cosa reduïx de manera significativa l’eficiència de tot el sistema.

Emprant sistemes de ventilació més naturals, el projecte planteja millorar la manera en la qual s’arreplega l’aire calent, canviar el terra metàl·lic dels muntacàrregues per reixetes que permeten que l’aire fred del soterrani puge per si sol fins a la zona central, i instal·lar 16 ventiladors industrials en altura per a millorar la sensació tèrmica de clients i venedors. Tot això amb un cost de 120.935 euros.

La segona fase se centraria en la digitalització i el monitoratge del recinte mitjançant el desenrotllament d’una rèplica digital 3D en el núvol connectada a una xarxa de sensors ambientals distribuïda pel mercat. Esta rèplica virtual permetria simular en temps real com es comporta l’edifici davant de la calor i la humitat, ajustar millor la climatització i reduir el consum energètic de manera molt precisa. I el cost d’este bloc seria de 485.502 euros.

Pendents de Patrimoni

Finalment, la tercera fase projectada per l’estudi de la UPV preveu ampliar físicament el sistema de refrigeració en la planta principal, encara que esta fase depén de l’autorització de Patrimoni GVA. La proposta inclou portar l’aire fred al passadís central mitjançant la instal·lació de 18 difusors nous, repartits a banda i banda, amb un cost de 372.791 euros.

A més d’estes tres etapes, l’informe analitza l’eficiència energètica i, atés que no es poden usar plaques solars perquè la coberta està protegida, proposa com a alternativa integrar-se en una comunitat energètica local o compartir instal·lacions d’autoconsum utilitzant cobertes públiques en l’entorn, la qual cosa obri la via perquè l’Ajuntament aprofite teulades municipals confrontants o marquesines públiques per a generar l’energia neta que requeriran els sistemes del mercat.

Més de 5 milions en barris

Fins ara, la delegació de Mercats ha invertit més de 7,5 milions d’euros, dels quals 5.196.000 euros s’han destinat a la millora energètica i la climatització, ja que la situació dels mercats era crítica, amb altes temperatures en molts d’estos.

A Algirós es va canviar en 2025 tot el sistema de climatització per 1,1 milions. A Jerusalem s’ha millorat la climatització i ventilació, a Rojas Clemente s’estan executant obres similars i a Russafa també s’està climatitzant, amb treballs que s’estan portant a cap actualment sense que l’activitat cesse, tal com van decidir els comerciants —esta inversió suposa 2,4 milions—. Finalment, a Torrefiel s’estan executant obres per a refrigerar el mercat amb un pressupost superior als 800.000 euros.

Suscríbete para seguir leyendo